Pensant en truites, em ve al cap de seguida una de luxosa, potser la que
més, la truita de gambes. Us en recordeu ? Estava molt de moda als restaurants
dels anys vuitanta, i als hotels, on les truites del menu es vestien amb mil vestits
diferents: les habituals de formatge o pernil, o aquelles de receptari clasic, com paisana, andalusa, de xampinyons, lionesa, fines herbes, caçadora etc. En
aquella època , recordo que a tots els cuiners ens emprenyava molt que un client ens
la demanes; el mateix que la sopa de ceba. Eren plats enutjosos, que no
agradava fer, no hem pregunteu perquè, i
que eren a la carta de tots els restaurants.
De tota manera, una truita de gambes, si esta ben feta
es molt bona, una menja excel·lent. Per fer-la així, penseu en comprar les millors gambes que pugueu, cinc
o sis per truita. Peleu-les, reserveu
els caps. Talleu cada cua en tres
o quatre trossets, salpebreu, i saltegeu-los breument amb dues gotes d'oli
d'oliva. Espremiu a sobre els caps i flamegeu amb mitja copa de brandi. Afegiu una
culleradeta de sofregit i reserveu en calent. Batieu tres ous, feu la truita com a la francesa, i farciu-la amb les gambes preparades. Ha de quedar sucosa
. Un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada