dijous, 27 de febrer del 2014

Truita de gambes



Dijous Gras, dia de la truita. Una data propícia al record de festes populars que hom pensa que abans eren més celebrades, més sentides i plenes de contingut i significat. Festes de carrer, plaça  i camp, de poble i multitud, de gresca i alegria. I les truites, de patates gairebé sempre, amb i sense ceba; i les altres, les guarnides  amb carbassó, carxofes,  espàrrecs o espinacs. I les més suculentes, pròpies del Carnaval, amb botifarres de tota mena, cansalada o llardons.

Pensant en truites, em ve al cap de seguida una de luxosa, potser la que més, la truita de gambes. Us en recordeu ? Estava molt de moda als restaurants dels anys  vuitanta, i als hotels, on les truites del menu  es vestien amb mil vestits diferents: les habituals de formatge o pernil, o aquelles de receptari clasic, com paisana, andalusa, de xampinyons, lionesa, fines herbes, caçadora etc. En aquella època , recordo que a tots els cuiners ens emprenyava molt que un client ens la demanes; el mateix que la sopa de ceba. Eren plats enutjosos, que no agradava fer, no hem pregunteu perquè,  i que eren a la carta de tots els restaurants.


De tota manera, una truita de gambes, si  esta ben feta  es molt bona, una menja  excel·lent. Per fer-la així, penseu  en comprar les millors gambes que pugueu, cinc o sis per truita. Peleu-les, reserveu  els caps. Talleu  cada cua en tres o quatre trossets, salpebreu, i saltegeu-los breument amb dues gotes d'oli d'oliva. Espremiu a sobre els caps i flamegeu  amb mitja copa de brandi. Afegiu una culleradeta de sofregit i reserveu en calent. Batieu  tres ous, feu la truita com a la francesa,  i farciu-la  amb les gambes preparades. Ha de quedar sucosa . Un plaer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada