MARÇ
L’esclat florit dels
ametllers, es la primera senyal de la fi de l’hivern. La primavera propera, s’intueix rere el blanc lluminós de les
blanques flors que apareixen de sobte en les branques músties. El seu no es un blanc pur, immaculat, si
no un blanc irisat amb infinitat de
matisos, que van des de el blau mes
tímid, el rosa mes sensual , o el violat mes excitant. Colors en tot cas suaus i subtils, innocents en
un paisatge verdós, que aviat es cobrirà
de grocs cridaners, vermells exultants, blaus elèctrics i tots els colors
de la folia primaveral. La florida dels ametlles es la premonició del
bon temps, de la calor, i per tant, de una cuina mes lleugera de vestit i d'intencions.
El de març es un mes
de traspàs a la cuina; els brous densos i calents, els guisats calòrics, les
sopes contundents, deixaran pasar paulatinament als frescos gaspatxos,
refrescants amanides i tota mena de plats estiuencs, d’aquells que semblen sortits de la pissarra
plastificada de un restaurant de platja. Aprofiteu per tant ara, i cuineu l’ultima escudella. No espereu mes, el
calendari estacional no us ho permetrerà, i el vostre estat anímic, encara
menys. Elaboreu una bona olla, amb trossos grossos de vedella i trossos grassos
de porc, cansalada i costella, uns
braons de xai, unes cuixes de gallina, ponedora si pot ser, una orella de porc i dos o tres peus del
mateix animal; que no faltin les botifarres negres, i un esplèndid os de
pernil. Construïu una pilota, immensa, allargada como
una barra de mig, que sigui difícil d’acabar.
Cigrons, mongetes, pastanagues, algun nap, i una col de olla, ben
rissada, pentinada per el fred de l’hivern. Unes quantes patates i ja ho teniu.
Tres o quatre hores bullint a foc
tremolos, i la flaire de l’olla escampant-se per tota la casa como una presencia
evocadora. L’escudella es la mes
familiar de les receptes, fa llar, caliu i resguard. El brou ha de quedar,
quedarà, blanc i untuós; feu la sopa amb galets, grossos com cargols de mar o
petitets com cargolets del fonoll, o fideus, o fideus i arròs, tan li fa. Hi a
qui menja al sopa abans que la carn d’olla, i altres desprès, com me us
agradi. L’important es que gaudiu
d’aquesta escudella com l’ultima que es, i amb ella, feu-li adéu a l’hivern.
I al endemà, feu de
la mateixa escudella un plat renovat; l’hivern ja no hi es, la primavera es tan
a prop que ja s’olora al obrir la finestra. Agafeu totes les carns de l’olla,
escalfeu-les de nou, i a continuació, desuseu-les curosament. Talleu-les en
dauets regulars. També les botifarres i la pilota. Feu el mateix amb les
pastanagues i barregeu-lo tot. Podeu afegir si voleu una tòfona ben picolada, i
uns daus de foie-gras. Aboqueu-lo tot en motllo del tipus plum-cake folrat amb
film, i deixeu refredar unes hores. Tindreu així una terrina de carn d’olla magnifica,
una autentica escudella primaveral que podeu guarní amb una bona amanida
d’escarola, i una vinagreta acolorida, de remolatxa, que es color estiuenc.
Les flors dels
ametllers, no enganyen, la primavera , es a prop.
L’esclat florit dels
ametllers, es la primera senyal de la fi de l’hivern. La primavera propera, s’intueix rere el blanc lluminós de les
blanques flors que apareixen de sobte en les branques músties. El seu no es un blanc pur, immaculat, si
no un blanc irisat amb infinitat de
matisos, que van des de el blau mes
tímid, el rosa mes sensual , o el violat mes excitant. Colors en tot cas suaus i subtils, innocents en
un paisatge verdós, que aviat es cobrirà
de grocs cridaners, vermells exultants, blaus elèctrics i tots els colors
de la folia primaveral. La florida dels ametlles es la premonició del
bon temps, de la calor, i per tant, de una cuina mes lleugera de vestit i d'intencions. 
