Si ha quedat establert que la cuina es el paisatge a la cassola, i que les flors, son sense dubte clars indicadors del moment estacional del calendari gastronòmic, en arribar al dia de Corpus, es evident que el que pertoca, es que us parli de la flor de la ginesta. I no serà aquesta una descripció dels valors culinaris de aquesta bonica flor de groc cridaner, que no en te cap ni un, ni tan sols el seu intens i característic perfum, ens aportarà res mes que potser certa inspiració a la hora de crea quelcom recepta. No, la flor de la ginesta pertany a aquell grup de flors, que ens remet a als símbols de la tradició del país, aquelles tradicions que senyalen dates concretes al calendari i que tenen, quasi sempre, les seves referències culinàries. I es que cada poble del mon acostuma a tenir una flor que serveix per reivindicar la seva identitat nacional, i la ginesta, la seva flor, es la flor nacional de Catalunya.
I aquest lligam sentimental amb el país esdevingué per la seva relació amb la festa de Corpus Christi, i per tant amb el Corpus de Sang, que va significar el primer aixecament del poble català contra l’opressió de la monarquia espanyola, la guerra dels segadors. Mes tard, en aquesta lluita de tants anys, sota la dictadura de Primo de Rivera, la ginesta i la rosella van significar un gran símbol de lluita democràtica contra la dictadura militar.
Fent garlanda, sovint amb les vermelles roselles, els catalans han fet servir la ginesta per reafirmar la ferma voluntat de ser un poble lliure i sobirà.
falç i ginesta!
Voli sobre el front l’estel
de la senyera!
Josep Maria de Sagarra, “El foc de les ginesteres” 1640.
I a la cuina , ginestrada
I la ginesta, a la cuina, dona nom a unes postres ben antigues: la ginestrada, una preparació de llet de cabra, ovella o d’ametlles, amb fruits secs, lligada amb farina d’arròs, i perfumada, al temps que acolorida, per diferents especies, entre las que destaca el safra, que es la que li don aquell color groc ben llampant, que recorda tant a la flor de la ginesta. Una recepta que ja surt nomenada al receptari de Sent Soví i de la que us ofereixo una versió, que respectant els ingredients tradicionals, esta adaptada als paladars actuals.
Ingredients per 6 o 8 persones:
1 l de llet
150gr d’arròs
225gr de sucre
50gr d’ametlles pelades i torrades
50gr d’avellanes pelades i torrades
50gr de dàtils sense os
Uns brins de safra
Una pela de llimona
Elaboració:
Saltegeu en una paella gruixuda els fruits secs amb 25gr del sucre, afegiu una cullerada d’aigua i caramel•litzeu lleugerament els fruits. Reserveu.
Poseu la llet al foc i quant arranqui el bull, afegiu l’arròs. Deixeu bullir durant 15m i afegiu el sucre, les peles de llimona i el safra. Deixeu bullir 15 o 20m mes i reitereu del foc. Afegiu els fruits secs caramel•litzats i aboqueu la crema en cassoletes ben boniques. Tradicionalment es servia sovint amb grans de magrana posats a sobre.
Podeu també, com he fet jo en aquesta recepta, triturar una mica els fruits secs a l’últim moment, i afegir 6 fulles de gelatina. D’aquesta forma podreu desemmotllar la ginestrada i servir-la amb un aspecte mes modern, potser amb alguna salsa de fruits vermells i unes fulles de menta fresca.
