Sent el nostre un país eminentment culinari, amb una
cuina tradicional mil·lenària i havent estat reconeguts, ja fa uns quants anys,
el nostres cuiners com els millors del mon, es evident que ens faltava
la figura del cuiner mediàtic. Es veritat que tothom coneix Ferran Adrià, la Carme Ruscalleda, els
germans Roca i fins i tot, molts
coneixem una dotzena mes de cuiners, que
son la base sobre la que se sustenta el prestigi de la nostre cuina avui en
dia; pro no ens vulguem enganyar, fins fa poc, i segurament per culpa de la
relativament poca importància que han donat els mitjans públics al mon de la
gastronomia catalana, no teníem cap cuiner mediàtic de debò, el nostre
Arguiñano.
Fins l’arribada d’en Marc Ribas: el cuiner que Catalunya
necessitava. En Marc reuneix tots els requisits indispensables per ser el
nostre gran cuiner mediàtic: es un tipo atractiu, amb una masculinitat
esportiva i saludable que l’allunya de la imatge estereotipada del cuiner
professional, sense esborrar-la del tot; per que tot i la brillantor dels focus
que l’il·luminen, i tot el glamur televisiu, sempre veiem en ell un cuiner. I es que això es el que es: un
cuiner que ha treballat en moltes cuines i s’ha cremat els dits amb molts
ferros calents. Un cuiner que estima la cuina tradicional catalana i defensa
els seus valors allà on va. Un cuiner que estima els productes i els productors
de la terra, ja sigui Terrassa, on viu i treballa, la Girona que tan estima i
que el va veure néixer, o qualsevol racó de Catalunya a on vagi. Un cuiner que sap d'on ve i on vol anar.
Tot això li don la credibilitat que no tenen altres, fa
que el respectem com comunicador, pro es que a mes es un tipus simpàtic, amb el
sentit del humor just, adequat, mes a prop de Jamie Oliver que d’Arguiñano, mes
subtil i suggerent que barroer o explícit, mes angles que espanyol. En Marc es
belluga davant les càmeres amb una naturalitat sorprenent, com si les coneixes
de tota la vida, ja sigui en la seva
cuina o en qualsevol indret del país, vestit de cuiner o de James Bond,
cuinant, comprant o anant en bicicleta. Fa de cuiner, de presentador o de jutge
culinari. I fa tot això en per una televisió que finalment, sembla haver entès
que al nostre país, ens agrada molt tot allò
relacionat amb la cuina, la gastronomia, tant, que aquets programes, Cuines i
Joc de cartes, hagin estat líders
d’audiències contínuament. En Marc diu que la seva estada a la televisió te
data de caducitat; esperem que sigui llunyana, per que tot aquest èxit brutal,
com ell diria, recau sense cab dubte, sobre les seves amples esquenes.