Històries d'un cuiner amb rock'and'roll
A la veu de marxa cuina! tot es posa en funcionament. Cada component de l’equip de cuina sap perfectament el que ha de fer, i el que es igual d’important, quan ho ha de fer. Aquesta es en realitat la gran dificultat de la cuina: tenir en el moment just, ni abans ni després, el plat acabat per que el cambrer el poguí portar al client en el seu perfecte punt de servei. Per això serveixen les hores de treball anteriors als serveis de dinars o sopars, per tenir a punt la mice en place, expressió francesa que vol dir literalment tenir tot disposat a lloc per quan faci falta. Un cop la comanda marxada, generalment pel xef, l’equip de cuina es belluga entre els fogons, amb una coreografia perfectament assajada, a un ritme que es va accelerant a mesura que el xef va cantant les comandes —per que les comandes no es criden: es canten— fins que la cuina sembla, de vegades, una veritable pista de ball en que els cuiners i cuineres es belluguen entre flames i ganivets a un ritme endiablat, veritable rock’n’roll.
D’aquest rock and roll, de com el balla ell i el seu equip, i de les mil situacions que es presenten mes o menys imprevistes en els restaurants, d’aquells clients que fan bromes als cambres, o els que van de entesos sense tenir ni idea, o dels excèntrics que s’amaguen rere les al·lèrgies e intoleràncies, les exigències de les noves modes, l ‘Instagram, o també de les improvisacions que s’han de fer quant de sobte s’omple la sala sense esperar-lo, o algun membre de l’equip ha oblidat alguna preparació, o fins i tot, d’aquells clients que no troben el moment d’aixecar-se de la taula després de l’àpat, ens parla en Marc Ribas, el cuiner sense dubte mes popular de Catalunya, en el seu nou llibre “En Marxa Cuina, histories d’un cuiner amb rock’n’roll” editat per Cossetania Edicions. I esta molt i molt be que en Marc ens parli de totes aquests coses que generalment es queden en l’anonimat de les converses entre col·legues, o xerrades de sobre taula entre amics, per que una mica de simpàtica divulgació “educativa”, sempre es convenient, i ningú millor que en Marc Ribas, amb la seva simpatia i bon rotllo, per fer-ho.
Així , a traves de les seves vivències, divertides i fins i tot extravagants, en Marc ens fa entrar a la seva cuina a traves de les pagines un llibre, per cert, molt ben editat per Cossetania amb magnifiques fotos de Enrique Marco, que il·lustren perfectament tant el divertit caràcter de l’autor, com les mateixes receptes que ens ofereix. Tot maquetat per la Carla Rossignoli, que li ha conferit al volum un aspecte molt visual i modern, com la mateixa cuina d’en Marc, una cuina que es com ell mateix, tradicional, amb productes frescos i fent molta pedagogia de la proximitat, pro a l’hora moderna i agosarada, visual i plena de matisos que la fan tan saborosa com aparentment ho sembla. I es que en Marc Ribas, ni pot ni vol amagar que es un cuiner viatjat, influenciat amb cuines i cuiners d’arreu, i els seus plats son fruit de la seva personalitat, de la seva historia personal i professional. De fet, les a prop de setanta receptes que ens presenta al llibre, estan inspirades en les histories que ens explica.
Un llibre de cuina i de cuinats, de cuiners i comensals, un llibre per llegir i per cuinar en el que Marc Ribas, perfectament conegut pels seus programes de cuina –sempre líders d’audiència— ens obre les portes de la seva cuina per que el coneixem encara una mica millor, a ell i el seu receptari. I ho fa com ell ho sap fer: amb humor, molta simpatia, i es clar, com bon xef, molt rock’a’roll.
Un llibre...Brutal.
