Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrepa de pernil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrepa de pernil. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 d’agost de 2015

La bici de carreres Titan i l’entrepà de pernil

40 anys a la cuina 
Retrospectiva 
Restaurant Cap Ducal
Sant Feliu de Guíxols
Estiu del 1977,


.....el restaurant estava als afores, a uns quatre quilòmetres de casa meva. El primer tram, era de suau baixada, per un camí veïnal sense asfaltar  amb arbrets als costats. Com un veritable ciclista professional, vaig deixar anar el manillar de la bici, i traient  l’entrepà de la bossa, vaig començar a menjar-me'l. No podia esperar. Tenia gana, i  pressa. En els meus records, de llavors, de temps després, d'abans d'ahir, sempre tinc pressa. Maleïda sigui. Inesperadament, en un sot qualsevol, la bici es va anar cap a la dreta; vaig tracta d’endreçar-la amb un cop de cul,  sense aconseguir-lo.  Marxava rapida i irremeiablement cap a la vorera;  anava a caure i  ho veia clar. Havia de deixar anar l'entrepà de pernil i subjectar el manillar. No vaig poder. Ningú,  en el seu sa judici, el llença un entrepà de pernil. Vaig estavellar-me bruscament  contra un bonic i dur a arbre ornamental i vaig sortir volant per sobre del manillar. Vaig caure donant tombarelles, gairebé sense dignitat, però protegint l'entrepà amb el meu cos, per acabar  assegut, estabornit, a tres o quatre metres de la bici de carreres marca Titan. Tot seguit mirant al meu voltant vaig comprovar, alleujat,  que ningú no m'havia vist. Tenia els genolls masegats, i els colzes ensangonats. L'entrepà de pernil estava bé. Res greu. Vaig acabar de menjar-me'l assegut sota aquell bonic arbre ornamental.