Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuiner. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuiner. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de setembre de 2018

Marc Ribas: el cuiner que Catalunya necessitava



Sent el nostre un país eminentment culinari, amb una cuina tradicional mil·lenària i havent estat reconeguts,  ja fa uns quants  anys,  el nostres cuiners com els millors del mon, es evident que ens faltava la figura del cuiner mediàtic. Es veritat que tothom  coneix Ferran Adrià, la Carme Ruscalleda, els germans Roca i fins i tot,  molts coneixem una dotzena mes de cuiners,  que son la base sobre la que se sustenta el prestigi de la nostre cuina avui en dia; pro no ens vulguem enganyar, fins fa poc, i segurament per culpa de la relativament poca importància que han donat els mitjans públics al mon de la gastronomia catalana, no teníem cap cuiner mediàtic de debò, el nostre Arguiñano.

Fins l’arribada d’en Marc Ribas: el cuiner que Catalunya necessitava. En Marc reuneix tots els requisits indispensables per ser el nostre gran cuiner mediàtic: es un tipo atractiu, amb una masculinitat esportiva i saludable que l’allunya de la imatge estereotipada del cuiner professional, sense esborrar-la del tot; per que tot i la brillantor dels focus que l’il·luminen, i tot el glamur televisiu, sempre veiem en ell  un cuiner. I es que això es el que es: un cuiner que ha treballat en moltes cuines i s’ha cremat els dits amb molts ferros calents. Un cuiner que estima la cuina tradicional catalana i defensa els seus valors allà on va. Un cuiner que estima els productes i els productors de la terra, ja sigui Terrassa, on viu i treballa, la Girona que tan estima i que el va veure néixer, o qualsevol racó de Catalunya a on vagi. Un cuiner que sap d'on ve i on  vol anar.


Tot això li don la credibilitat que no tenen altres, fa que el respectem com comunicador, pro es que a mes es un tipus simpàtic, amb el sentit del humor just, adequat, mes a prop de Jamie Oliver que d’Arguiñano, mes subtil i suggerent que barroer o explícit, mes angles que espanyol. En Marc es belluga davant les càmeres amb una naturalitat sorprenent, com si les coneixes de tota la vida,  ja sigui en la seva cuina o en qualsevol indret del país, vestit de cuiner o de James Bond, cuinant, comprant o anant en bicicleta. Fa de cuiner, de presentador o de jutge culinari. I fa tot això en per una televisió que finalment, sembla haver entès que al nostre país,  ens agrada molt tot allò relacionat amb la cuina, la gastronomia, tant, que aquets programes, Cuines i Joc de cartes, hagin  estat líders d’audiències contínuament. En Marc diu que la seva estada a la televisió te data de caducitat; esperem que sigui llunyana, per que tot aquest èxit brutal, com ell diria, recau sense cab dubte, sobre les seves amples esquenes.