dijous, 16 de juliol del 2020

La cuina de la Costa Brava i el Pirineu de Girona




El títol del nou llibre de Jaume Fabrega , “La cuina de la Costa Brava i el Pirineu de Girona”, descriu amb claredat no nomes l’àmbit geogràfic al que es refereix, si no que també determina tot allò relatiu als aspectes culturals —i per tant culinaris— del territori que va dels Pirineus fins a la costa, de fet, aquesta serralada, s’enfonsa al mar en el Cap de Creus, sent per tant part intima de la Costa Brava. Es per tant la demarcació física de la cuina gironina, aquella que s’ha descrit com una mena de crisol de la cuina catalana. Efectivament, la gran diversitat del paisatge de les comarques gironines, tenen el seu reflexa, com es natural, en la cuina, que recull la cuina de pagès, la cuina marinera, la cuina de muntanya la cuina burgesa i festiva i la que seria mes definitòria de totes elles: la cuina de mar i muntanya, que assoleix la seva màxima expressió en l’Empordà. Totes aquestes cuines diverses que fan una de sola extraordinàriament imaginativa, son les que descriu en Jaume Fàbrega en aquest magnífic llibre a traves de mes de dos-centes receptes perfectament redactades per ser elaborades amb facilitat, que a mes, com sempre fa en Jaume, estan enriquides amb tots aquells aspectes descriptius que las situen en el territori i en el costumari.

No es aquest llibre el primer en que Jaume Fabrega parla de la cuina de la Costa Brava i de la cuina gironina en general, ja ho havia fet a l’any 1985, en el llibre “La cuina gironina” , publicat per Editorial Laia, la seva primera obra gastronòmica i amb la que jo, i molta gent, el vam descobrir. No fa massa temps, Farell Editors, a l’any 2013, li va publicar un altre llibre de format modest pro deliciós, “La cuina marinera de la Costa Brava”,  dins la mateixa col·lecció de farell, a l’any 2018, “ La cuina més exquisida de la Costa Brava”, dedicat a la sofisticada i sorprenen cuina dels tapers. I  pel mig innumerables altres compendis receptaris i costumistes que parlaven sobre les cuines pròpies de les contrades gironines. Pro tot aquest treball editorial, no li resta interès a aquest nou llibre, si no al contrari, el complementa, ja que la cuina evoluciona al mateix ritme que la societat, i per tant, cal actualitzar, posar al dia les receptes, els productes, els procediments. I per tant, els llibres. Tal com diu el seu prologuista de luxe, Joan Roca, “La cuina de la Costa Brava i el Pirineu de Girona”, es una actualització del sistema operatiu, una revisió necessària.


En el seu text, Joan Roca, —un dels fills mes il·lustres de la cuina gironina—, explica també com les obres de Jaume Fabrega, han estat referents per ell, i com han anant resseguint la evolució de la nostra cuina. L’obra també inclou diversos apèndixs al voltant dels vins, les denominacions d’origen, les rutes gastronòmiques i altres qüestions de gran interès. Un altre obra necessària, imprescindible del que es sense cap dubte el mes important escriptor gastronòmic del nostre país, que a mes a estat publicat per Viena Edicions en una edició maquíssima, de mida considerable, que fa recordar una guia turística dels anys setanta, que es d’altre banda, quant la Costa Brava va adquirir notorietat, entre nosaltres, i a tot el mon.

diumenge, 12 de juliol del 2020

La teca

La veritable cuina casolana de Catalunya 


Ho tinc clar, a partir d’ara, cada vegada que vulgui consultar, rellegir, el llibre ‘’La teca” amb el subtítol de la veritable cuina casolana de Calalunya,  del que va ser el nostre primer gran xef internacional, Ignasi Domenèch, ho faré amb la nova edició que acaba de reeditar Cossetania Edicions, concretament la que fa 21 edicions d’aquest importantíssim llibre històric que es va publicar per primer cop a l’any 1924 i ha estat en el mercat tot aquest temps, amb el que podem afirmar, que es tracta sense dubte de la mes exitosa obra culinària de la cuina catalana, un veritable bet seller, que en una època, va ser fins i tot un regal habitual de casament, segons afirma el gran escriptor gastronòmic Jaume Fabrega. Així dons, guardaré com una veritable relíquia la meva edició de l’any 1990, la quinzena, concretament, que ha estat uns dels meus llibres de referencia des de que el vaig descobrir, i satisfaré les meves dubtes i curiositats amb l’excel·lent edició de Cossetania, que te exactament el mateix contingut —be, excepte el pròleg de l’amic Pep Nogué, pertanyent a la dissetena edició, a del any 2005— pro amb una tipografia molt mes moderna, actual i llegible.  Tot per fer una lectura mes fàcil i amable.

I es que “La teca” es un d’aquells llibres fonamentals, quasi podríem dir fundacionals, per que a traves de la seva lectura, no nomes descobrirem la gran cuina catalana, i de les illes,  en totes les seves dimensions, les domestiques, les professionals, les festives, les quotidianes, els berenars, els esmorzars i tot allò relacionat amb el menjar, també dit popularment la teca, si no que farem un viatge imaginari per la Catalunya del primera mitat del segle XX, i totes les seves tradicions gastronòmiques, des de les mes populars, a les mes sofisticades del moment. Com també formules per aprofitar les sobres de tota mena i altres remeis. Cal dir, per tant, que tot i el llibre esta pensat i escrit per a les dones, fins i tot amb un cert to classista, tal com l’autor mateix escriu en la dedicatòria a la “reina de la llar”, la noble dona casolana, tan preocupada per la felicitat de la llar, es tracta d’una obra tranversal, i trobarem en les seves atapeïdes pagines receptes i conselles per crear i organitzar tota mena d’àpats, senzills o d’etiqueta, com ell mateix diu. Cal situar A Domenèch, a la seva època i circumstancies.

Cal dir que l’organització de l’obra, es de mena caòtica, sense un  ordre o sentit clar i fins i tot amb algunes contradiccions, els que es sorprenent, ja que abans de publicar “La Teca”, Domenèch ja havia escrit i publicat catorze llibres gastronòmics, tots ells amb diferent temàtica, que anaven des de la cuina espanyola a la internacional, manuals de cocteleria i pastisseria, una obra immensa, que encara després augmentaria amb una  dotzena mes de llibres la fundació d’algunes revista es culinàries. En tot cas, tal vegada aquesta aparent desorganització, el fa un llibre diferent i especial.

El que es clar,  es que Ignasi Domenèch va ser a mes d’un gran xef —va ser el souschef del gran August Escoffier a paris i Londres, participant activament en la creació de la nova gran cuina internacional— un gran erudit i divulgador de la cuina, i en el referent a la cuina catalana, sense dubte, el mes important cuiner i xef de la nostre cuina moderna, una figura inigualada i sense comparació amb cal altre segurament fins l’arribada de Ferran Adrià, i podem dir que el llibre “La teca”, en la seva aparent senzillesa editorial, un llibre petit, sense pretensions, amb molta lletra i cap divagació inútil, es per nosaltres, els cuiners i cuineres catalans, el que es el “Ma cuisine” d ‘Escoffier: una veritable bíblia que ara els amics de Cossetania Edicions, amb molt d’encert, reediten magníficament amb aquesta edició tan maca i ben feta —conservant com no podia ser d’altre forma la formosa cuinera icònica alçant una safata amb un pollastre rostit—d’una mida  notablement superior de la que a estat tradicional; una decisió tan agosarada, com encertada.