La carbassa és sens dubte el més humil dels vegetals comestibles. De fet, en temps no gaire llunyans la seva presència implicava el fracàs, i quan un rebia carabasses, significava un examen suspès, o el que es pitjor, un desengany amorós. Els que tenim una certa edat, recordem amb simpatia la cèlebre carbassa Ruperta, del concurs televisiu per excel·lència, l'Un Dos Tres, que amb la seva alegre presència, tractava d'endolcir el fracàs dels concursants que s'anaven a casa amb les mans buides. Fa temps que l'expressió "donar carabasses" és residual en el llenguatge quotidià, i la mala reputació de la carabassa no és la rao per el que es emprada com la més distintiva expressió del Hallowen, a on una vegada buidada, i havent-li practicat sengles forats que simulen ulls ferotges i terrorífic somriure, s'il·lumina des de dins amb una espelma. Es tracta de la llegenda de Jack, l'astut granger irlandès que va aconseguir enganyar al diable - existeixen diferents versions del parany - perquè en morir, no arrossegués la seva ànima a l'infern. Quan finalment, com tothom, Jack va morir, no va ser admès en el cel, ja que sembla ser que el tipus, va tenir una vida mes aviat pecaminosa, i com el diable li havia promès no emportar-se la seva ànima, el pobre irlandès no tenia on anar i es lamentava, que en la foscor de la mort, no podria trobar cap lloc on ficar-se i el diable, burlant-se d'ell, li va llençar-li una brasa de l'infern que no s'apagaria mai. Jack, va buidar un gran nap - que era el seu menjar favorit - i va posar dins la flama. Amb aquesta mena de fanal, el pobre home, convertit llavors en Jack of the Lantern (Jack la Llanterna) vaga eternament pel món buscant un lloc per descansar.
Ens protegeix dels mals esperits, i ens conforta la gana, que interessant és la humil carbassa!