Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banyuls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banyuls. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de gener de 2016

Llobarro rostit al Banyuls amb cebetes i prunes


I per mostrar una de les multisimes posibilitats de la cuina del vi, aqui us deixo aquesdta recepta de llobarro,  plat que recull un maridatge  insòlit de vi dolç i peix  i una associació no menys inesperada, fruites i peix. Una bogeria empordanesa.

Ingredients per 4 persones:
1 llobarro de mes o menys 2 kg
250 ml de Banyuls , que sigui envellit, d’un bonic color rubi
200 g de cebetes pelades dites de platillo
100 g de prunes seques sense os
50 g de mantega
20 g sucre
Un bon puré de patates al vostre gust.
Oli d’oliva, sal i pebre.

Elaboració:

Feu que el peixater us netegi el llobarro i el talli en quatre supremes.  A casa, desespineu-lo be amb l’ajut de unes pinces. Escaldeu 5 m les cebetes en aigua bullint amb sal i refredeu-les amb gel. Escorreu-les.  Una o dues hores abans de cuinar, poseu les prunes dins el vi de Banyuls a remullar. 

Salpebreu el peix. Poseu-lo a daurar pel costat de la pell en una paella gran, gruixuda, amb un raig de oli d’oliva. Quant la pell estigui ben rossa, retireu el peix i poseu en el greix resultant les cebetes.  Salteu-les uns minuts fins daurar-les. Poseu el sucre i les prunes escorregudes. Salteu uns minuts mes i aboqueu el Banyuls. Deixeu reduir fins que noteu que l’alcohol s’ha evaporat. Poseu de nou els talls de llobarro, ara amb la pell cap a munt. Poseu al forn fort 10 minuts o fins que el peix sigui cuit. Això dependrà del forn i el pes dels talls de peix.

Finalment retireu el peix del suc i manteniu-lo calent. Poseu la salsa a foc viu i afegiu la mantega. Remeneu amb certa energia fins muntar la salsa, que quedarà cremosa i lluenta.  Disposeu a cada plat un llit de puré de patates calent, repartiu cebes i prunes, poseu les supremes de llobarro i salseu al vostre gust.  Si decoreu amb unes fulles de julivert  o cerfull i una mica de porradell trinxat, el plat lluirà molt mes.






dilluns, 4 de gener de 2016

Els vins dolços a la cuina


La tradició d’elaborar, i beure,  vins dolços al nostre país  es estesa a reu del territori. Extraordinàries garnatxes a l’Emporda o el Priorat, moscatells del Baix Camp, vins dolços de Tarragona, malvasia de Sitges, els perfumats Banyuls de la Catalunya Nord,  misteles de diferents comarques, son bona mostra d’aquets vins anomenats també com vins de licor o generosos, el mateix que altres vins de la mediterrània com els de Porto, Marsala, Madeira o Màlaga, tots ells tradicionals i de gran importància i arrelament cultural. Tot i això, cal dir que malauradament aquets magnífics vins van perdre pes en el costumari gastronòmic, sobre tot el referit a la restauració publica, sent substituït sovint el seu paper  pel cava, quedant relegats a l’ús mes  domèstic, i acompanyant aquelles postres mes tradicionals, com els fruits secs – la grana de capella o postres de music – coques, pastissos o bunyols.

A la hora de cuinar, els cuiners, domèstics i sobre tot professionals, fan un us escàs dels vins dolços, i quan ho fan , trien quasi sempre els vins dolços foranis per elaborar les seves receptes, sobre tot els vins de Porto i Madeira, que aromatitzen algunes salses de carn importants. Un exemple de això seria la coneguda recepta del meló al porto, que seria tant o mes bo fet amb una bona garnatxa o un Banyuls. Cal potenciar els nostres vins dolços, veritable i definitori patrimoni cultural. Els cellers d’arreu el territori, ja ho estan fent, es la hora dels cuiners.