Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de maig de 2016

La cuina de les flors



La presència de les flors a  la nostra cuina tradicional, és aparentment escassa, anecdòtica; les flors de carbassó, també anomenades badocs en terres gironines, cuinades en truites, bunyols o crespells, i més recentment farcides amb brandada de bacallà, o suaus i delicades cremes de foie gras, han estat les úniques flors del nostre receptari. A l'univers de la cuina dolça, la pastisseria, trobem les flors de taronger confitades, també les delicades violetes. I si ens deixem seduir per l'exotisme de les cuines orientals, gaudirem de les roses en forma de densa confitura o aromàtica aigua amb què perfumar gelats, bescuits, fruites o pastissets; el mateix que amb l'aigua de tarongina, la flor de taronger, potser el més subtil i refinat perfum gastronòmic.

És difícil pro no deixar-se seduir per la màgia de la primavera, resistir-se a l'atracció d'un paisatge tan colorit, tan apassionant, que sembla creat amb l'única finalitat de ser degustat, assaborit. Algunes plantes ens ofereixen les seves  flors per aromatitzar les nostres receptes, dolces i salades:  la delicada flor blanca de la farigola, la lila del romaní, la suggerent flor de l’espígol, que tan bé aromatitza cremes i gelats o la petita, juganera margarida de la camamilla, tan dolça i groga com una llaminadura.

Però les flors no només perfumen, no només són tan sols adorns ornamentals, sinó que també participen d'alguns plats, en la composició mateixa de les receptes. Així, els pètals de rosa, calèndula, pensaments, clavells, liles, violetes, gessamí i moltes més, apareixen en les cartes d'alguns restaurants, ja sigui crues, o fins i tot cuites. Barrejades, en alegre i acolorida associació , amb altres vegetals propis de l'estació, aconseguirem reflectir en els plats, la veritat absoluta de la cuina del paisatge .
 
Amanida d'herbes, flors i fruits del bosc

Ingredients per a 4 o 6 persones :

250 gr d'enciams variats , com lollo , meravella , fulla de roure , rediccio , rúcula , dent de lleó, escarola etc
125 gr de fruites del bosc, com gerds, mores, nabius, groselles etc.
25 gr d'herbes aromàtiques com cerfull, cebollí, menta, melissa, stevia, alfàbrega etc.
50 gr de flors comestibles, com pensaments, violetes, flor de pomera, de borratja  clavell etc .
25 gr vinagre de gerds
75 gr oli d'oliva verge
sal i pebre .

Elaboració:

Netegeu,  escolliu i trossegeu  delicadament els enciams, introduir-los en una gran bol d'amanida. Trossegeu les herbes aromàtiques i incorporeu-les  a l'amanida. Netegeu els fruits del bosc de qualsevol resta vegetal i afegiu-los a la barreja. Feu el mateix amb les flors, separant bé els pètals i petites tiges. Barregeu j tot molt bé pro amb gran delicadesa. Prepareu  una vinagreta amb el vinagre de gerds, l'oli, sal i pebre. Assaoneu  l'amanida i remeneu-la de nou amb delicadesa. Serviu-la  al moment en plats freds.



dijous, 20 de març de 2014

Primavera verda a la cuina



Diccionari de la llengua catalana.
Verd - a 1adj. [LC] Del color de l’herba tendra o d’un color consemblant més o menys clar. adj. [LC] Propi dels primers anys de vida, de la joventut. 
adj. [LC] Excessivament lliure, obscè. Explicar un acudit verd. Una pel·lícula verda. 
m. [LC] Part verda d’un vegetal, fullatge, herba. No menjar-se sinó el verd.

Al principi, la primavera és verda, però no d'un sol verd, un de  qualsevol, sinó un que es difumina pel paisatge en mil matisos diferents, un verd que s'adequa a cada espai del territori, a cada un dels tons de la llum del Sol,  que ara és més càlid i constant; un verd que és més intens com més t'acostes a ell, un verd que representa la vida renaixent en les entranyes de la terra,  després de la letargia del fred hivern. Per això, la primavera vesteix els seus camps de verd, com la tela d'un impressionista sobre la que després, pintarà tots aquells colors que fan d'aquesta estació, les més acolorida i rutilant del calendari. Vermells primer, amb grocs, després els blaus i malves, els taronges, l'arc de Sant Martí sencer. Però a l'abril, la primavera és verda.

I verd és també la primavera gastronòmica en el seu inici; com les faves i pèsols, subtil joc de sabors dolços i amargs; els turgents espàrrecs de marge,  o de cultiu, les mongetes tendres o els petits espinacs que formen amanides, verdes. Són les noves verdures, el renaixement de l'horta fresca per a una cuina que ve de gust, que es necessita més lleugera, més dietètica, capaç de depurar els cossos adormits després de l'hivern i preparar-los per afrontar la calígula  de l'estiu, una cuina amb vegetals verds, plens de vitamines i minerals que alliberen toxines i proveeixen noves energies.

















Verd clorofil·la, verd com un vell que desitja ser jove, verd  com les plantes nounades, verd com els diners, verd com els prats lliures, com el cinema eròtic, verd com l'enveja, verda esperança.


Bacallà en verd
Per a 4 persones

4 lloms de bacallà (aproximadament uns 600 g.)
1 manat d'espàrrecs verds
2 manat d'alls tendres
150g. de mongetes verdes
150g. de pèsols desgranats
1 patata nova,  mitjana
100 d de nata liquida (opcional)
Oli d'oliva extra verge
Herbes aromàtiques fresques

Elaboració

Poseu  en una cassola 1l d'aigua a bullir amb una mica de sal. Coure-hi les mongetes verdes deixant-les  al dente, retireu-les i refredeu-les en gel. Escorreu-les  i reserveu-les. Feu el mateix amb els pèsols i amb un dels manats d'alls tendres, que prèviament haureu netejat i tallat en tres o quatre trossos.

En el brou de verdures resultant, escaldeu els 4 trossos de bacallà durant cinc minuts. Tragueu-los i reserveu-los coberts. Trossegeu els espàrrecs, retirant la part blanca més llenyosa; feu el mateix amb els alls tendres restants i talleu la patata a daus. Poseu a coure  tot en el brou de verdures i bacallà. Tritureu-lo finament, si pot ser en un Thermomix o similar, afegint un rajolí d'oli d'oliva i posant a punt de sal. Si voleu, podeu obtenir una salsa mes cremosa  afegint la nata liquida.

En una paella gruixuda, salteu les verdures verdes amb una mica d'oli d'oliva, retireu-les  i reserveu-les calentes. A la mateixa paella, poseu  una mica de  crema de verdures, i escalfeu dins,  a foc suau,  els trossos de bacallà cinc o set minuts més. Serviu  disposant el bacallà cobrin-lo en forma bonica  amb les verdures saltejades i si voleu, decoreu amb uns brots verds de herbes aromàtiques fresques o  unes fulles d'espinacs tendres o una altra amanida de primavera, fins i tot, si voleu fer-ne ostentació de la primavera, afegiu unes flors, comestibles, es clar.