Diccionari de la llengua
catalana.
Verd - a 11 adj. [LC] Del color de l’herba
tendra o d’un color consemblant més o menys clar. 4 adj. [LC] Propi dels primers
anys de vida, de la joventut.
5 adj. [LC] Excessivament lliure, obscè. Explicar un acudit verd. Una pel·lícula verda.
7 m. [LC] Part verda d’un vegetal, fullatge, herba. No menjar-se sinó el verd.
5 adj. [LC] Excessivament lliure, obscè. Explicar un acudit verd. Una pel·lícula verda.
7 m. [LC] Part verda d’un vegetal, fullatge, herba. No menjar-se sinó el verd.
Al principi, la primavera és verda,
però no d'un sol verd, un de qualsevol,
sinó un que es difumina pel paisatge en mil matisos diferents, un verd que
s'adequa a cada espai del territori, a cada un dels tons de la llum del Sol, que ara és més càlid i constant; un verd que
és més intens com més t'acostes a ell, un verd que representa la vida renaixent
en les entranyes de la terra, després de
la letargia del fred hivern. Per això, la primavera vesteix els seus camps de
verd, com la tela d'un impressionista sobre la que després, pintarà tots
aquells colors que fan d'aquesta estació, les més acolorida i rutilant del
calendari. Vermells primer, amb grocs, després els blaus i malves, els
taronges, l'arc de Sant Martí sencer. Però a l'abril, la primavera és verda.
I verd és també la primavera
gastronòmica en el seu inici; com les faves i pèsols, subtil joc de sabors
dolços i amargs; els turgents espàrrecs de marge, o de cultiu, les mongetes tendres o els petits
espinacs que formen amanides, verdes. Són les noves verdures, el renaixement de
l'horta fresca per a una cuina que ve de gust, que es necessita més lleugera,
més dietètica, capaç de depurar els cossos adormits després de l'hivern i
preparar-los per afrontar la calígula de
l'estiu, una cuina amb vegetals verds, plens de vitamines i minerals que
alliberen toxines i proveeixen noves energies.
Verd clorofil·la, verd com un vell
que desitja ser jove, verd com les
plantes nounades, verd com els diners, verd com els prats lliures, com el
cinema eròtic, verd com l'enveja, verda esperança.
Bacallà
en verd
Per a 4 persones
4
lloms de bacallà (aproximadament uns 600 g.)
1
manat d'espàrrecs verds
2
manat d'alls tendres
150g.
de mongetes verdes
150g.
de pèsols desgranats
1
patata nova, mitjana
100 d
de nata liquida (opcional)
Oli
d'oliva extra verge
Herbes
aromàtiques fresques
Elaboració
Poseu
en una cassola 1l d'aigua a bullir amb
una mica de sal. Coure-hi les mongetes verdes deixant-les al dente, retireu-les i refredeu-les en gel.
Escorreu-les i reserveu-les. Feu el
mateix amb els pèsols i amb un dels manats d'alls tendres, que prèviament
haureu netejat i tallat en tres o quatre trossos.
En el
brou de verdures resultant, escaldeu els 4 trossos de bacallà durant cinc
minuts. Tragueu-los i reserveu-los coberts. Trossegeu els espàrrecs, retirant
la part blanca més llenyosa; feu el mateix amb els alls tendres restants i
talleu la patata a daus. Poseu a coure tot en el brou de verdures i bacallà. Tritureu-lo
finament, si pot ser en un Thermomix o similar, afegint un rajolí d'oli d'oliva
i posant a punt de sal. Si voleu, podeu obtenir una salsa mes cremosa afegint la nata liquida.
En
una paella gruixuda, salteu les verdures verdes amb una mica d'oli d'oliva,
retireu-les i reserveu-les calentes. A
la mateixa paella, poseu una mica de crema de verdures, i escalfeu dins, a foc suau, els trossos de bacallà cinc o set minuts més.
Serviu disposant el bacallà cobrin-lo en
forma bonica amb les verdures saltejades
i si voleu, decoreu amb uns brots verds de herbes aromàtiques fresques o unes fulles d'espinacs tendres o una altra
amanida de primavera, fins i tot, si voleu fer-ne ostentació de la primavera,
afegiu unes flors, comestibles, es clar.
