.jpg)
La carbassa havia estat sempre la
més humil de les verdures de l’hort. El seu ús a la cuina es relacionava sempre
amb el receptari més senzill i bàsic, els potatges i guisats de caire tradicional,
acompanyant gairebé sempre als llegums i
l’arròs. Tot i això, en els últims anys,
la carabassa s’ha posat de moda, molt de moda, i la seva presència en els mercats durant tot
l'hivern és habitual. Probablement, aquesta gran irrupció de la carbassa en als
nostres mercats, i en les cuines
domèstiques, i publiques també, tingui molt a veure amb la consolidació de la festa
tradicional de Halloween a casa nostra, que fa d’aquest vegetal, el seu principal símbol. En tot cas, el que si es
clar, és que la carabassa, ha perdut aquell sentit negatiu que tenia en temps
passats, quant era símbol de fracàs, ja sigui escolar, o amorós, convertint-se en un ingredient quotidià a la
nostra cuina; això si, amb un receptari gairebé sempre limitat a la coneguda
crema, que amb poques variants, apareix en les cartes de molts restaurants i
per descomptat, en els menús casolans. La popularitat d’aquesta crema és tal,
que la indústria alimentària, sempre al cas dels gustos del consumidor, la posa
al mercat al costat de les ja clàssiques de carbassó o espàrrecs.
La recepta de la crema de carbassa
és senzilla, i econòmica, amb uns pocs ingredients aconseguirem un excel·lent
resultat. Una ceba, un porro, una quantitat raonable de mantega i si volem una
textura més suau i cremosa, una mica de nata en finalitzar. Això és tot. Pro també
podem vestir aquesta recepta de festa, donar-li un toc gourmet luxós, per a un
dia especial.
Crema de carbassa i escamarlans a la vainilla
Ingredients per a 6 persones.
1 k de carbassa pelada i tallada a
daus
6 escamarlans de bona mida
1 porro
1 ceba
1 patata
1 beina de vainilla
Mantega
Oli d’oliva suau
Sal i pebre
Pipes de carbassa pelades.
Elaboració.
Peleu els escamarlans. Reserveu les
cues. Separeu 12 trossos bonics de la carbassa i reserveu-los també.
Talleu el porro i la ceba en trossos regulars i
poseu-los a sofregir en una bona cassola
amb un raig d’oli d’oliva. Quan estiguin
transparents, afegiu els caps dels escamarlans i sofregiu fins que prenguin un
color ataronjat. Agregeu llavors la patata tallada a rodanxes, la beina de
vainilla - que prèviament haurem obert per extreure bé les llavors interiors -
i sofregiu un moment més.
Incorporeu la carabassa i cobriu tot
d’aigua. És important no posar-ne massa,
o la crema ens quedarà aigualida. Tot just a de cobrir la carbassa. Bulliu 25 m a foc mitjà, amb la cassola tapada. Retireu llavors els caps dels escamarlans i tritureu
la crema amb un aparell adequat fins a obtenir una textura fina. Si teniu un
aparell potent, del tipus Thermomix, no cal treure els caps dels escamarlans. Després
afegiu-hi la nata líquida, una cullerada de mantega i poseu a punt de sal i pebre. Passeu la crema per un colador fi.
En una paella antiadherent, poseu un
raig generós d’oli d’oliva i confiteu a
foc lent els 12 trossos de carabassa fins que estiguin tendres. Tragueu-los de la paella, reservant l’oli resultant.
En el moment de servir, saltegeu les
cues d’escamarlà en el mateix oli dels daus de carbassa. Disposeu a cada plat dos trossos de carabassa confitada, a
sobre un escamarla, i decoreu amb les pipes de carbassa i unes herbes
fresques. Presenteu així a taula i
serviu la sopa amb una gerra o sopera.
Podeu fer-ne aquesta crema canviant els escamarlans per altre marisc, com
gambes o llagostins. També podeu guarnir-la amb uns crostons de pa fregit amb
mantega, i uns pinyons torrats en comptes de pipes de carbassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada