Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amanida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amanida. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de maig de 2016

La cuina de les flors



La presència de les flors a  la nostra cuina tradicional, és aparentment escassa, anecdòtica; les flors de carbassó, també anomenades badocs en terres gironines, cuinades en truites, bunyols o crespells, i més recentment farcides amb brandada de bacallà, o suaus i delicades cremes de foie gras, han estat les úniques flors del nostre receptari. A l'univers de la cuina dolça, la pastisseria, trobem les flors de taronger confitades, també les delicades violetes. I si ens deixem seduir per l'exotisme de les cuines orientals, gaudirem de les roses en forma de densa confitura o aromàtica aigua amb què perfumar gelats, bescuits, fruites o pastissets; el mateix que amb l'aigua de tarongina, la flor de taronger, potser el més subtil i refinat perfum gastronòmic.

És difícil pro no deixar-se seduir per la màgia de la primavera, resistir-se a l'atracció d'un paisatge tan colorit, tan apassionant, que sembla creat amb l'única finalitat de ser degustat, assaborit. Algunes plantes ens ofereixen les seves  flors per aromatitzar les nostres receptes, dolces i salades:  la delicada flor blanca de la farigola, la lila del romaní, la suggerent flor de l’espígol, que tan bé aromatitza cremes i gelats o la petita, juganera margarida de la camamilla, tan dolça i groga com una llaminadura.

Però les flors no només perfumen, no només són tan sols adorns ornamentals, sinó que també participen d'alguns plats, en la composició mateixa de les receptes. Així, els pètals de rosa, calèndula, pensaments, clavells, liles, violetes, gessamí i moltes més, apareixen en les cartes d'alguns restaurants, ja sigui crues, o fins i tot cuites. Barrejades, en alegre i acolorida associació , amb altres vegetals propis de l'estació, aconseguirem reflectir en els plats, la veritat absoluta de la cuina del paisatge .
 
Amanida d'herbes, flors i fruits del bosc

Ingredients per a 4 o 6 persones :

250 gr d'enciams variats , com lollo , meravella , fulla de roure , rediccio , rúcula , dent de lleó, escarola etc
125 gr de fruites del bosc, com gerds, mores, nabius, groselles etc.
25 gr d'herbes aromàtiques com cerfull, cebollí, menta, melissa, stevia, alfàbrega etc.
50 gr de flors comestibles, com pensaments, violetes, flor de pomera, de borratja  clavell etc .
25 gr vinagre de gerds
75 gr oli d'oliva verge
sal i pebre .

Elaboració:

Netegeu,  escolliu i trossegeu  delicadament els enciams, introduir-los en una gran bol d'amanida. Trossegeu les herbes aromàtiques i incorporeu-les  a l'amanida. Netegeu els fruits del bosc de qualsevol resta vegetal i afegiu-los a la barreja. Feu el mateix amb les flors, separant bé els pètals i petites tiges. Barregeu j tot molt bé pro amb gran delicadesa. Prepareu  una vinagreta amb el vinagre de gerds, l'oli, sal i pebre. Assaoneu  l'amanida i remeneu-la de nou amb delicadesa. Serviu-la  al moment en plats freds.



dimecres, 16 de juliol de 2014

A l’estiu, amanides !!

   
    

A l’estiu convé menjar amanides amb mes freqüència que la resta de l’any. Segurament, a les vostres mans, hauran arribat nombrosos articles i reportatges descrivint, lloant,  las virtuts de l’ingesta d’aquest mena de menges. Heu llegit i escoltat sovint, les avantatges  per la salut que el mon vegetal us proporcionarà en aquesta calorosa època de l’any;  allò de els minerals, el potassi, el magnesi, las vitamines , el betacarotè, l’àcid folic etc. També sabeu ja fa temps, que les amanides us hidrataran, us desintoxicaran , us depuraran,  us donaran una gran vitalitat i fins i tot, us proporcionaran la fibra suficient per que anar al wc, sigui una experiència feliç. Tot això ja ho sabem, i  no ens ha de importar el mes mínim. No feu cas de tota aquesta gramàtica científica que vol convertir el llenguatge gastronòmic, en literatura farmacèutica, la cuina en clínica, i el receptari en dieta. No amics, ja anirem al metge quant estem malats, i llavors farem la dieta que ens mani.

Mentre, menjarem les amanides al estiu per que be de gust, per que son fresques i ens senten be, per que son bones i podem composar-les amb mil ingredients diferents, de tots colors, de totes les textures, fredes, tèbies i calentes, lleugeres o  contundents, senzilles o complexes, com entrant, primer plat o plat únics.  L’univers de les amanides es tan infinit com l’ imaginació, i lluny queden aquells humils plats d’enciam i o escarola amb uns grills de tomàquet, tres olives i mitja ceba tendre. Als anys 80, la nouvelle cuisine va donar carta de llibertat als cuiners, i primer als restaurants i desprès a les llars, les amanides varen passar  de comparses, a convertir-se moltes vegades en protagonistes.

Al costat dels enciams de tota la vida,  el roma, el francès, meravella o  l’escarola, trobareu tot un assortiment de enciams, com les fulles de roure, el rediccio, rúcula, mizuma, batàvia, fulles de remolatxa, bledes, canonges etc ...   que junts, en forma de l‘anomenat mezclum,  o separats, formen el paisatge ideal per composar qualsevol amanida. Un paisatge d’estiu. Aprofiteu-lo, es el moment, per que es bo, molt bo.



Amanida de fruits secs i formatge feta
sobre tartaleta de porros

Ingredients per 4 persones:

Per la tartaleta:
1 lamina de pasta brisa ( podeu comprar una ja preparada de una marca bona)
2 porros de mida mitjana
125 gr formatge crema ( tipus Phidalefia)
125 gr llet
3 ous
Una cullerada de julivert trinxat toscament.
Mantega

Per l’amanida
Barreja d’enciams al vostre gust ( pot ser una bossa ja preparada del tipus que us agradi mes)
100gr formatge feta a daus
100gr fruits secs barrejats.
16 tomàquets cirera ( si trobeu grocs i vermells l’amanida serà mes vistosa)
Vinagreta de remolatxa ( 100gr d’oli, 30 gr de vinagre, 30gr de remolatxa cuita)
Vinagreta d’olives ( igual que l’anterior canviant la remolatxa, per olives negres)

Elaboració:

Talleu la pasta brisa en 4 cercles, punxeu-los amb una forquilla i disposeu-los amb cura sobre uns motllos de tartaleta ben greixats. Poseu-los al forn 10 m a uns 175º. Retireu-los i deixeu-los temperar.

Netegeu els porros i talleu-los a rodelles. Saltegeu-los en una paella amb mantega fins que suïn. Deixeu-los refredar una mica. Barregeu la llet, el formatge crema y els ous, poseu sal i una mica de pebre blanc. Repartiu els porros saltats dins les tartaletes, afegiu el julivert trinxat i cobriu amb la crema preparada. Poseu les tartaletes al forn – encès nomes la part de sota si pot ser -  a uns 150º . Deixeu fins que estiguin cuites. Ho sabreu punxant amb un ganivet. Llavors, tragueu-los del forn, deixeu-los temperar, i desemmotlleu les tartaletes sobre els plats de servir.

Prepareu l’amanida en un bol barrejant els enciams, ben nets,  i els fruits secs. Repartiu-la sobre les tartaletes amb cura, que quedin ben maques. Afegiu els tomàquets partits pel mig, i els dauets de formatge. Salseu amb les dues vinagretes i serviu al moment.

També podeu elaborar si voleu nomes una sola tartaleta gran, per quatre o sis persones, poseu una gran amanida a sobre, i serviu-la al centre de la taula. Queda un plat espectacular i molt original. Podeu variar els ingredients de la tartaleta, posant en comptes de porros altres verdures, com espinacs, espàrrecs, carbassons, etc , o també formatges, bacó o salmó fumat. El mateix amb l’amanida.