Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crema. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de gener de 2016

A l’hivern, sopa



L’hivern es clarament temps de plats d’aquells anomenats de cullera, de sopes bàsicament. Al nostre país les sopes es divideixen generalment en tres grans grups prou ben diferenciats: les sopes de pa, constituïdes bàsicament per aigua o sovint el suc resultant de coure verdures o llegums, amb l’afegit de un element aromatitzant,  com l’all, la farigola o la menta, oli d’oliva  i espessides amb pa torrat, o sense torrar.  Son sopes antiquíssimes, perdurables i magnifiques per la seva aparent senzillesa  i reguladores de la bona digestió.  Altre grup de sopes son les derivades de la tradicional escudella.  Son ja brous de consistència variable obtinguts de la cocció de les carns i verdures de l’olla general enriquits amb l’afegit de diferents pastes, fideus, galets etc o lligades amb farines diverses o cereals, com el farro o el blat de moro. L’altre grup importantíssim de les sopes catalanes, son el de les  sopes de peix. Molt variades a reu del territori i elaborades amb diferents tipus de peix,  ja siguin peixos de roca,  morralla o caps de rap; i en dies mes festius, enriquides amb alguns mariscos.  Generalment estan construïdes al voltant de la gramàtica tradicional del sofregit i la picada i sovint aromatitzades amb fonoll, safra, o quelcom licor anisat.  Cremes de diversos ingredients, com verdures, llegums o bolets, com la de carbassó, espàrrecs, xampinyons entre altres, o de mariscos, com la de crema de gambes, llagosta  o llobregant, provinents de una cuina mes moderna i influencies d’altres cuines, com la francesa, per exemple,  son també habituals a les nostres taules.


Les sopes son per la seva naturalesa,  no son plats que es prestin a una gran vistositat en la seva presentació a taula. Pro us proposo unes idees senzilles per aconseguir donar-li importància i aparença  al seu  servei. Si es tracte d’una crema consistent, podeu decorar-la superficialment amb un saltat del producte principal, per exemple uns trossets d’espàrrecs, uns petits bolets, unes gambetes, etc;  uns tocs cruixents, com uns dauets de pa fregit o torrat, o uns encenalls de pernil o cancel·lada passats pel forn fins que quedin cruixents. Si es tracte de una crema lleugera, o una sopa, poseu aquest ingredients sobre el plat buit davant el comensal, i serviu la sopa en sopera,  o mes modernament, amb boniques gerres de vidre o porcellana, com fem habitualment als restaurants.  Unes herbes fresques, brots o flors, faran de la presentació que qualsevol sopa un exquisit exercici professional.


Crema de musclos i porros al safra

Ingredients per a 4 persones:

1 kg musclos
4  porros no gaire grossos
200g patates
1 ceba mitjana
1 llesca de pa de pagès
2 alls
100ml nata fresca
40 gr mantega
Unes herbes fresques, julivert, cerfull, porradell..
Safra, quantitat suficient, al vostre gust
Oli d’oliva, sal i pebre

Elaboració:

Netegeu els musclos i poseu-los en una cassola amb un litre d’aigua.  Tapeu la cassola i poseu-los al foc fins que s’obrin. Deixeu-los refredar una mica i llavors coleu-los recuperant tot el suc.  Traieu les cloves i reserveu els musclos triant els 24 mes macos per la decoració final.

Peleu i netegeu els porros, les patates i la ceba i talleu-lo tot en juliana gruixuda. En una cassola poseu la mantega i afegiu els porros i la ceba; sofregiu fins que les verdures transparentin i afegiu les patates. Remeneu uns instants i afegiu l’aigua dels musclos. Feu coure fins que tot sigui ben cuit. Cinc minuts abans  de finalitzar  afegiu el safra, la quantitat que us sembli adient, això si, penseu que es quelcom una de les especies mes potents, i els musclos reservats. Afegiu la nata, tasteu de sal i pebre,  i tritureu amb un batedor elèctric o tipus Thermomix.

Mentre bull la crema, prepareu els crostons de pa.  Talleu en dauets regulars el pa. Poseu oli d’oliva en una paella i quant sigui calent afegiu els alls pelats i tallats en lamines ben primes. Afegiu el pa i fregiu tot a foc mitja.  Han de quedar daurats alls i pa. Reserveu les dues coses sobre unes estovalles de paper.  Picoleu i prepareu les herbes fresques.



Emplateu posant la crema als plats i decorant amb els musclos restants ( si estan freds escalfeu-los un minut al microones ), els daus de pa, les lamines d’all i finalment les herbes fresques. Si us sembla que la crema es lleugera i no  suportarà la decoració, poseu-la directament al plat i serviu la crema en sopera o gerra. Tindreu una magnifica i saborosa crema de musclos molt vistosa i econòmica.

dimarts, 25 de febrer de 2014

Carbassa, la verdura mes popular de l’hivern




La carbassa havia estat sempre la més humil de les verdures de l’hort. El seu ús a la cuina es relacionava sempre amb el receptari més senzill i bàsic, els potatges i guisats de caire tradicional, acompanyant gairebé sempre als  llegums i l’arròs. Tot i  això, en els últims anys, la carabassa s’ha posat de moda, molt de moda,  i la seva presència en els mercats durant tot l'hivern és habitual. Probablement, aquesta gran irrupció de la carbassa en als nostres  mercats, i en les cuines domèstiques, i publiques també, tingui  molt a veure amb la consolidació de la festa tradicional de Halloween a casa nostra, que fa d’aquest vegetal, el  seu principal símbol. En tot cas, el que si es clar, és que la carabassa, ha perdut aquell sentit negatiu que tenia en temps passats, quant era símbol de fracàs, ja sigui escolar, o amorós,  convertint-se en un ingredient quotidià a la nostra cuina; això si, amb un receptari gairebé sempre limitat a la coneguda crema, que amb poques variants, apareix en les cartes de molts restaurants i per descomptat, en els menús casolans. La popularitat d’aquesta crema és tal, que la indústria alimentària, sempre al cas dels gustos del consumidor, la posa al mercat al costat de les ja clàssiques de carbassó o espàrrecs.
 
La recepta de la crema de carbassa és senzilla, i econòmica, amb uns pocs ingredients aconseguirem un excel·lent resultat. Una ceba, un porro, una quantitat raonable de mantega i si volem una textura més suau i cremosa, una mica de nata en finalitzar. Això és tot. Pro també podem vestir aquesta recepta de festa, donar-li un toc gourmet luxós, per a un dia especial.

Crema de carbassa i escamarlans a la vainilla
Ingredients per a 6 persones.

1 k de carbassa pelada i tallada a daus
6 escamarlans de bona mida
1 porro
1 ceba
1 patata
200 dl nata líquida 35 º
1 beina de vainilla
Mantega
Oli d’oliva suau
Sal i pebre
Pipes de carbassa pelades.

Elaboració.

Peleu els escamarlans. Reserveu les cues. Separeu 12 trossos bonics de la carbassa i reserveu-los també.

Talleu  el porro i la ceba en trossos regulars i poseu-los a  sofregir en una bona cassola amb un raig  d’oli d’oliva. Quan estiguin transparents, afegiu els caps dels escamarlans i sofregiu fins que prenguin un color ataronjat. Agregeu llavors la patata tallada a rodanxes, la beina de vainilla - que prèviament haurem obert per extreure bé les llavors interiors - i sofregiu un moment més.

Incorporeu la carabassa i cobriu tot d’aigua. És important no posar-ne  massa, o la crema ens quedarà aigualida. Tot just a de cobrir la carbassa. Bulliu 25 m a foc mitjà,  amb la cassola tapada. Retireu  llavors els caps dels escamarlans i tritureu la crema amb un aparell adequat fins a obtenir una textura fina. Si teniu un aparell potent, del tipus Thermomix, no cal treure els caps dels escamarlans. Després afegiu-hi la nata líquida, una cullerada de mantega i poseu  a punt de sal i pebre. Passeu la crema  per un colador fi.

En una paella antiadherent, poseu un raig generós d’oli d’oliva i confiteu  a foc lent els 12 trossos de carabassa fins que estiguin tendres. Tragueu-los  de la paella, reservant l’oli resultant.

En el moment de servir, saltegeu les cues d’escamarlà en el mateix oli dels daus de carbassa. Disposeu a  cada plat dos trossos de carabassa confitada, a sobre  un escamarla, i decoreu  amb les pipes de carbassa i unes herbes fresques. Presenteu  així a taula i serviu  la sopa amb una gerra o sopera.
 

Podeu fer-ne aquesta crema canviant els escamarlans per altre marisc, com gambes o llagostins. També podeu guarnir-la amb uns crostons de pa fregit amb mantega, i uns pinyons torrats en comptes de pipes de carbassa.