Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salsero mayor del reino. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salsero mayor del reino. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Salsero Mayor del Reino


40 anys a la cuina, 
Retrospectiva
Madrid,
Hotel Palas

29 de setembre de 1987

Un punt de inflexió en la meva trajectòria professional. El 29 de setembre de l’any 1987, amb 25 anys, vaig guanyar la Salsera de Oro en el “Primer Concurso Nacional de Salsas” patrocinat per l’empresa Knorr. L’esdeveniment es va celebrar a l’ Hotel Palas de Madrid, i el jurat estava compost per insignes personalitats del mon de la gastronomia : José Maria Alfaro, president de l’Academia Espanyola de Gastronomia, Nines Arenillas, la cèlebre a les hores , Elena Santonja, el televisiu Ramón Sánchez Ocaña, el mestre Juan Mari Arzak, Eugeni Domingo, Francisco Lopez i el chef del Palas, Paco Rubio que va esdevenir amic des de llavors.


Van seleccionar deu receptes entre les presentades per mes de 500 cuiners del estat. D’entre les deu, dues eren meves, per sorpresa del jurat que esperaven deu cuiners i van ser nou; jo vaig tenir que defensar dues, la guanyadora, una salsa de garotes , i una de curri amb nous, que va quedar en cinquena posició. Realment va ser un dia molt màgic i ple d’emoció. Vaig tornar a casa amb renovada il·lusió i moltes expectatives, amb una bonica Salsera d’Or i 500.000 pts de l’època, que no era poc, pro sobre tot, amb la sensació i el convenciment, que tal vegada, allò de ser cuiner se’n donava prou be, i que el mon de la cuina, podia portar-me a fer coses apassionants.



Aquella nit, per celebra-lo, ens van portar a tots a sopar al Cabo Mayor, de Pedro Larumbe, i després a un tablao flamenco de luxe que es deia Faralaes, que per cert, es l’únic que he visitat a ma vida. Per cert, el  nomenament de “Salsero Mayor del Reino”, no vaig saber mai d’on va sortir. En cap punt del concurs, es va parlar, ho vaig descobrir a la repercussió en premsa, dies després; imagino que devia ser idea d’algun periodista de la capital – allà els agraden aquest tipus de coses -  i seguidament va ser copiat per altres col·legues d’arreu.