Retrospectiva
Restaurant Cap Ducal
Sant Feliu de Guíxols
Estiu del 1977,
.....el restaurant estava als afores, a uns quatre
quilòmetres de casa meva. El primer tram, era de suau baixada, per un camí
veïnal sense asfaltar amb arbrets als costats.
Com un veritable ciclista professional, vaig deixar anar el manillar de la
bici, i traient l’entrepà de la bossa, vaig
començar a menjar-me'l. No podia esperar. Tenia gana, i pressa. En els meus records, de llavors, de
temps després, d'abans d'ahir, sempre tinc pressa. Maleïda sigui. Inesperadament,
en un sot qualsevol, la bici es va anar cap a la dreta; vaig tracta
d’endreçar-la amb un cop de cul, sense
aconseguir-lo. Marxava rapida i irremeiablement
cap a la vorera; anava a caure i ho veia clar. Havia de deixar anar l'entrepà
de pernil i subjectar el manillar. No vaig poder. Ningú, en el seu sa judici, el llença un entrepà de
pernil. Vaig estavellar-me bruscament contra un bonic i dur a arbre ornamental i
vaig sortir volant per sobre del manillar. Vaig caure donant tombarelles,
gairebé sense dignitat, però protegint l'entrepà amb el meu cos, per acabar assegut, estabornit, a tres o quatre metres de
la bici de carreres marca Titan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada