Gambes de Palamós

Les gambes de Palamós son sense dubte la joia de la corona entre la aristocràcia del mar que representen el selecte grup dels crustacis.  El seu color vermell i lluent com el robí, amb irisacions esmaragdes que recullen tots    els matisos verds blavencs del fons marí, ja es indicador clar de la seva excel·lència. Es veritat que llagostes i llobregants, sobre tot les primeres,  ocupen les mes altes posicions a l’hora de triar els crustacis mes luxosos; així succeeix tal vegada en els receptaris propis de la cuina clàssica francesa, que es per simpatia la que fonamenta l’alta cuina internacional, aquella pròpia d’hotels i restaurants. No passa el mateix al nostre pais; si be hom aprecia el superb sabor de la llagosta, i considera el llobregant com un dels mes exquisits aliments marins, la gamba, la d’aquí, l’Aristeus antennautus,  ja sigui d’ Arenys de Mar, de Roses i encara mes la de Palamós, l’única que te a tot el Mediterrani Marca de Garantia com “Gamba de Palamós”, que es a mes reconeguda internacionalment,  fins el punt que es fa difícil dissociar el nom de la vila amb el del crustaci, es sens dubte la mes cobejada i apreciada llaminadura que el mar ens ofereix.  La gamba es passió, delit, bogeria col·lectiva la que senten per ella sobre tot la gent de la Costa Brava, per altre costat, com es sabut, els mes entesos del país en la cuina del peix i per tant, en la seva degustació.

 La gamba de  Palamós es un veritable tresor gastronòmic que representa per si sola quasi la mitat de la facturació de la confraria del port,  i un gran factor d’interès turístic. Present als mercats durant tot l’any, es a l’estiu quan es capturen els exemplars mes grossos i es pot trobar relativament millor de preu. No cal dir que la manera de menjar-les mes adient es  cuinar-les breument, sobre una planxa ben calenta espolsada de sal gruixuda, volta i volta.  Fins i tot hi a qui les menga crues, marinades en oli d’oliva verge. Per suposat, el mes saborós, allò que ens descobrirà l’autèntic gust de la gamba , es xuclar el cap  fins que quedi ben espremut. A l’hora de menjar gambes dons, no sigueu prim mirats, deixeu-vos portar per aquella sana golafreria que ens fa tan feliços i xucleu amb entusiasme, no trobareu un sabor mes bo.