divendres, 4 de setembre del 2015

Guzzi 500 Imola, una bala vermella


40 anys a la cuina
Retrospectiva
Arenys de Mar, 1989



En aquella època m'havia fet amb una Guzzi 500 Imola. Li vaig comprar per molt poca pasta al gendre del nostre peixater, que la tenia oblidada en un garatge, coberta de pols, com si es tractes d’una ferralla inútil. Un anterior propietari, que devia ser un autèntic cremat, l'havia preparat per córrer, afinant el magnífic motor en V, i col·locant- uns tubs d’escapament tipus megàfon, que sonaven com trons en accelerar. La moto corria com un autèntic dimoni, i encara recordo la sensació de volar baix a quasi 200 per hora sobre aquell míssil vermell que bramava com un Ferrari i vibrava sota el meu cul, com una rentadora embogida centrifugant.

En una revista havia vist unes fotos de Arzac sobre una Yamaha i sabia que Arguinago viatjava freqüentment amb una veterana BMW, per tant, anava ben encaminat; tot i que no sé si els dos cuiners bascos, eren tan aficionats com jo a les velocitats prohibides. De totes formes, no vaig tenir gaire temps aquella bonica Guzzi, l'embragatge va començar a patinar i la reparació era caríssima. Dissortadament, li vaig haver de tornar al peixater. No gaire temps desprès, vaig comprar-me la moto de moda en aquell moment, una Honda Dominator de color blau, amb la que aviat, vaig descobrir, que tot i ser una trail, els camins del bosc, eren sempre massa estrets per ella, i els arbres , massa durs.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada