A l’estiu, amanides !!

   

    

A l’estiu convé menjar amanides amb mes freqüència que la resta de l’any. Segurament, a les vostres mans, hauran arribat nombrosos articles i reportatges descrivint, lloant,  las virtuts de l’ingesta d’aquest mena de menges. Heu llegit i escoltat sovint, les avantatges  per la salut que el mon vegetal us proporcionarà en aquesta calorosa època de l’any;  allò de els minerals, el potassi, el magnesi, las vitamines , el betacarotè, l’àcid folic etc. També sabeu ja fa temps, que les amanides us hidrataran, us desintoxicaran , us depuraran,  us donaran una gran vitalitat i fins i tot, us proporcionaran la fibra suficient per que anar al wc, sigui una experiència feliç. Tot això ja ho sabem, i  no ens ha de importar el mes mínim. No feu cas de tota aquesta gramàtica científica que vol convertir el llenguatge gastronòmic, en literatura farmacèutica, la cuina en clínica, i el receptari en dieta. No amics, ja anirem al metge quant estem malats, i llavors farem la dieta que ens mani.

Mentre, menjarem les amanides al estiu per que be de gust, per que son fresques i ens senten be, per que son bones i podem composar-les amb mil ingredients diferents, de tots colors, de totes les textures, fredes, tèbies i calentes, lleugeres o  contundents, senzilles o complexes, com entrant, primer plat o plat únics.  L’univers de les amanides es tan infinit com l’ imaginació, i lluny queden aquells humils plats d’enciam i o escarola amb uns grills de tomàquet, tres olives i mitja ceba tendre. Als anys 80, la nouvelle cuisine va donar carta de llibertat als cuiners, i primer als restaurants i desprès a les llars, les amanides varen passar  de comparses, a convertir-se moltes vegades en protagonistes.

Al costat dels enciams de tota la vida,  el roma, el francès, meravella o  l’escarola, trobareu tot un assortiment de enciams, com les fulles de roure, el rediccio, rúcula, mizuma, batàvia, fulles de remolatxa, bledes, canonges etc ...   que junts, en forma de l‘anomenat mezclum,  o separats, formen el paisatge ideal per composar qualsevol amanida. Un paisatge d’estiu. Aprofiteu-lo, es el moment, per que es bo, molt bo.

Amanida de fruits secs i formatge feta

sobre tartaleta de porros

Ingredients per 4 persones:

Per la tartaleta:

1 lamina de pasta brisa ( podeu comprar una ja preparada de una marca bona)

2 porros de mida mitjana

125 gr formatge crema ( tipus Phidalefia)

125 gr llet

3 ous

Una cullerada de julivert trinxat toscament.

Mantega

Per l’amanida

Barreja d’enciams al vostre gust ( pot ser una bossa ja preparada del tipus que us agradi mes)

100gr formatge feta a daus

100gr fruits secs barrejats.

16 tomàquets cirera ( si trobeu grocs i vermells l’amanida serà mes vistosa)

Vinagreta de remolatxa ( 100gr d’oli, 30 gr de vinagre, 30gr de remolatxa cuita)

Vinagreta d’olives ( igual que l’anterior canviant la remolatxa, per olives negres)

Elaboració:

Talleu la pasta brisa en 4 cercles, punxeu-los amb una forquilla i disposeu-los amb cura sobre uns motllos de tartaleta ben greixats. Poseu-los al forn 10 m a uns 175º. Retireu-los i deixeu-los temperar.

Netegeu els porros i talleu-los a rodelles. Saltegeu-los en una paella amb mantega fins que suïn. Deixeu-los refredar una mica. Barregeu la llet, el formatge crema y els ous, poseu sal i una mica de pebre blanc. Repartiu els porros saltats dins les tartaletes, afegiu el julivert trinxat i cobriu amb la crema preparada. Poseu les tartaletes al forn – encès nomes la part de sota si pot ser -  a uns 150º . Deixeu fins que estiguin cuites. Ho sabreu punxant amb un ganivet. Llavors, tragueu-los del forn, deixeu-los temperar, i desemmotlleu les tartaletes sobre els plats de servir.

Prepareu l’amanida en un bol barrejant els enciams, ben nets,  i els fruits secs. Repartiu-la sobre les tartaletes amb cura, que quedin ben maques. Afegiu els tomàquets partits pel mig, i els dauets de formatge. Salseu amb les dues vinagretes i serviu al moment.

També podeu elaborar si voleu nomes una sola tartaleta gran, per quatre o sis persones, poseu una gran amanida a sobre, i serviu-la al centre de la taula. Queda un plat espectacular i molt original. Podeu variar els ingredients de la tartaleta, posant en comptes de porros altres verdures, com espinacs, espàrrecs, carbassons, etc , o també formatges, bacó o salmó fumat. El mateix amb l’amanida.