Fixeu-vos, sense haver-ho previst, sense intenció, gairebé sense adonar-me'n, ha sorgit de l'ardent fons de la paella un paisatge sobtat, l'imatge d'una primavera comestible plena de colors lluents il·luminats pel sol del foc i l'oli que li dóna vida. Ha estat nomes un instant, un romboll de verdures i carns sofregint-se en vaivé al ritme cadenciós de la escumadora. Breu i simple com una cançó d'estiu. Bonic i descriptiu com un haiku. Un moment de màgia culinària, d'aquells que de tant en tant, sorprenen la teva sensibilitat i t'emocionen. Coses que pasan quant vius la cuina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada