diumenge, 27 d’octubre de 2013

Un jardi trist



Penseu  en un jardí solitari, desangelat, abandonat pels seus cuidadors de manera que el seu aspecte va assilvestrat-se. Poseu en una banda  un gronxador de ferro fred i trencadís, pintat amb colors vius en desordenada degradació, un gronxador immòbil, estàtic, sense cap moviment  que ho faci útil. És un panorama  trist, malenconiós, un paisatge de tardor gris en què falten aquells elements,  que poc temps enrere, tan sols uns dies, desbordava de vida estival, de color, d'activitat febril. Si a més,  afegiu a la composició un arbre fruiter, d'aquells que són els últims a oferir els seus fruits, com un magraner, amb les branques escanyolides de on pengen encara alguns fruits madurs que s'entesten a no caure, juntament amb altres que mai van madurar, o aquells que el Sol de l'estiu va fer esclatar  sense pietat, tindreu la postal perfecte de la tardor.

Cap comentari:

Publica un comentari