Penseu en un jardí solitari, desangelat, abandonat
pels seus cuidadors de manera que el seu aspecte va assilvestrat-se. Poseu en
una banda un gronxador de
ferro fred i trencadís, pintat amb colors vius en desordenada degradació, un
gronxador immòbil, estàtic, sense cap moviment que ho faci útil. És un panorama trist, malenconiós, un paisatge de tardor gris
en què falten aquells elements, que poc
temps enrere, tan sols uns dies, desbordava de vida estival, de color,
d'activitat febril. Si a més, afegiu a
la composició un arbre fruiter, d'aquells que són els últims a oferir els seus
fruits, com un magraner, amb les branques escanyolides de on pengen encara alguns
fruits madurs que s'entesten a no caure, juntament amb altres que mai van
madurar, o aquells que el Sol de l'estiu va fer esclatar sense pietat, tindreu la postal perfecte de la
tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada