La tradició d’elaborar, i beure, vins dolços al nostre país es estesa a reu del territori. Extraordinàries
garnatxes a l’Emporda o el Priorat, moscatells del Baix Camp, vins dolços de
Tarragona, malvasia de Sitges, els perfumats Banyuls de la Catalunya Nord, misteles de diferents comarques, son bona
mostra d’aquets vins anomenats també com vins de licor o generosos, el mateix
que altres vins de la mediterrània com els de Porto, Marsala, Madeira o Màlaga,
tots ells tradicionals i de gran importància i arrelament cultural. Tot i això,
cal dir que malauradament aquets magnífics vins van perdre pes en el costumari
gastronòmic, sobre tot el referit a la restauració publica, sent substituït
sovint el seu paper pel cava, quedant
relegats a l’ús mes domèstic, i
acompanyant aquelles postres mes tradicionals, com els fruits secs – la grana
de capella o postres de music – coques, pastissos o bunyols.
A la hora de cuinar, els cuiners, domèstics i sobre tot
professionals, fan un us escàs dels vins dolços, i quan ho fan , trien quasi
sempre els vins dolços foranis per elaborar les seves receptes, sobre tot els
vins de Porto i Madeira, que aromatitzen algunes salses de carn importants. Un
exemple de això seria la coneguda recepta del meló al porto, que seria tant o
mes bo fet amb una bona garnatxa o un Banyuls. Cal potenciar els nostres vins
dolços, veritable i definitori patrimoni cultural. Els cellers d’arreu el
territori, ja ho estan fent, es la hora dels cuiners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada