Podríem pensar que la primera novel·la de la pallaresa Laura Gordó es un mes dels títols que ens els últims anys, tracten sobre la tornada al camp, al mon rural, d’individus i famílies urbanites; aquell tipus de gent anomenats col·loquialment neo-rurals que fan un gir de 180º a la seva vida cercant una forma de vida mes natural, mes sostenible, mes adient a la fi a la nova era en que l’ecologia, finalment, sembla que ens esta passant per sobre. De fet, aquesta era la meva idea quan el llibre va arribar a les meves mans. No es el cas. L’historia que ens relata de forma novel·lada la Laura Gordó, va molt mes enllà. Es tracta de la història personal de l'Anna Plana, una jove de Navata de l’Empordà que després d’uns anys a Menorca, va arribar amb el seu xicot i las seves rastas al Pallars a l’any 2010 per fer el curs de pastora a l’Escola de Pastors.
La novel·la narra com l’Anna tira endavant el seu projecte —que es aconseguir posar en marxa una explotació ramadera d’ovelles— a pesar de les grans dificultats que si hi troba pel camí, ja siguin tangibles, com les d’indole econòmica, o d’accés a la terra, com les mes subtils pro no per això mes fàcils de superar, com el que representa obrir-se pas en un veritable mon d’homes. En aquest sentit, el llibre explica molt be el paper històric i actual de la dona al mon rural, sempre a l’ombra del home, i tan mateix, veritable pla de paller de l’economia familiar. Pro el camí de l’Anna no va ser pas fàcil, com es senzill d’imaginar. La seva es una historia d’esforç, tenacitat i superació. El llibre ens explica els problemes adolescents a l’institut, el fracàs en els estudis, els seus primers i variats treballs, els anys a Menorca amb la seva parella de llavors, l’arribada a l’escola de Pastors i finalment, la decisió de instal·lar-se definitivament al Pallars. Un punt d’inflexió a la seva vida. Mentre alguns li deien, asseguraven, que no duraria ni dos dies, altres la van ajudar amb generositat, i també , per que no dir-lo, amb l’esperança d’atraure un relleu generacional. Fer de partera per les auvelles , guarir-lis ferides de tota mena, fins i tot mossegades de serps verinoses, portar el ramat muntanya a dalt sota les inclemències climàtiques mes extremes, i finalment parir i criar el seus fills, son coses que va anant aprenent l’Anna sempre sota la curiosa i tal vegada escèptica mirada dels seus veïns. El relat de la Laura Gordó alterna moments de gran duresa amb altres de gran bellesa davant la contemplació de la natura en la que l’Anna, troba el seu lloc al mon, per ella, i pels seus fills, que l’acompanyen sempre que poden amb el ramat.
Tot plegat, l’Anna Plana, ja coneguda a la zona com “La pastoreta” , es ja una mes de la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, i tal com la descriu l’autora a la portada del llibre: “una pastora a contracorrent” i a l’hora, es un exemple clar per la gent jove que volguí dedicar-se al seu ofici, vingui de família o no. “La noia de les ovelles pigallades”, es sens dubta un llibre escrit des de la passió pel mon de la pagesia —al que pertany per família l’autora— que explica una historia que es la de tots, per que l’importància dels pastors, dels pagesos, dels ramaders, de tot el sector primari, ha estat menyspreada pel sistema capitalista globalitzat fins al punt de posar en perill la seva existència, amb tot el que això significa, com la buidor del territori, l’abandonament del bosc, i finalment, l’oblit d’una part importantíssima de la nostre cultura. La Laura Gordó, amb aquest llibre perfectament editat per Cossetania Edicions, ens narra una historia ben bonica de superació personal, i també, es clar, de reivindicació del mon pagès, a mes, des de una mirada feminista. No es pot demanar res mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada