diumenge, 4 d’octubre de 2020

Aigua de Mar




Tinc que reconèixer que vaig acostar-me al llibre “Aigua de Mar” de Jordi Cervera completament atret per la portada. Un preciós mosaic romà sobre la vida marina, amb una sèrie de peixos, mol·luscos i mariscos, va cridar-me l’atenció de seguida que vaig veure el llibre al catàleg de Cossetania Edicions. L’importància de la portada es fonamental pel èxit d’un llibre, com ho es també el títol –be que ho saben els editors– i un de tant suggerent com “Aigua de mar”, va ser el que em va atraure finalment a la lectura d’aquest llibre de contes guanyador del IX Premi de narrativa marítima vila de cambrils Josep Lluís Savall 2019. En llegir a la contraportada que es tracta d’una col·lecció de set contes amb el menjar com fill conductor i el mar com teló de fons, encara va decidir-me mes, donat el meu interès pels temes relatius al mar, principal i concretament a aquells aspectes de caire cultural i culinari, el que podríem anomenar la sociologia gastronòmica. 

Es tracta de set històries ben dispars e independents les unes de les altres, amb personatges diferents pro totes elles comparteixen el mar com escenari, d’una forma u altre, i la cuina o el menjar com argument principal. En totes elles trobarem personatges complexos, fins i tot turmentats ja sigui pel seu present o el seu passat, que son arrossegats per les seves passions cap a situacions insòlites, intrigants i sorprenents. Un cuiner medieval que esdevindrà famós gracies a un secret d’infància, un inspector gastronòmic turmentat pel seu passat i l’alcohol, un idolatra obsessiu que compara la gent que tracta amb diferents peixos, una parella que paga la seva entrada al teatre en sang, una reunió gastronòmica presidia per el fariseisme mes evident, un professor de cuinar ressentit amb la modernitat i un nen que es vol fer gran escalant un masteler gegantí a la platja, son les histories que ens explica en aquest llibre em Jordi Cervera, i ho fa amb una prosa exquisida, que deixa entreveure entre línies, la seva estreta relació amb el mar, i sobre tot amb la cuina. No es casualitat que hagi estat la primera persona en escriure un poemari basat en un menú gastronòmic, concretament el de el Bulli. Aquesta intensa relació amb el mon culinari també l’ha portat ha incloure personatges reals en les seves histories, com en Juli Soler o en Sant Santamaria, amb qui va col·laborar en un programa de radio a Catalunya Cultura. Un altre personatge real es la Lidia Heredia, que coprotagonitza el que es tal vegada el relat mes salvatge o cru del llibre —completament fictici—, afortunadament per ella. El relats estan escrits en clau de sèrie negre, que es un dels variats estils literaris que cultiva en Jordi Cervera, com el periodisme, la novel·la, la literatura infantil , o la poesia i cal dir, que a estat premiat en tots ells. 

Un llibre en fi deliciós en la seva lectura, amb histories d’aquelles intrigants que no pots para de llegir fins sapiguer com acaba, i que quan ho fan, et deixen sorprès, per que en algun punt, l’argument a fet un gir inesperat. Uns contes plens d’emoció, de personatges intensos i d’un aigua de mar en que d’una forma u altre, els influeix a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari