......el Gran Hotel Reymar, on treballava el meu pare, estava estratègicament situat sobre la cala Mar Menuda, ben bé sobre la sorra mateix, just al costat contrari de la vila vella de Tossa, que s’alçava majestuosa sobre l’altre turó de la badia. Era un establiment immens, amb vora de dues-centes habitacions i diversos restaurants i bars que s’obrien al mar directament amb grans vidrieres i balcons plens de para-sols, taules i cadires. Fins i tot comptava amb la seva platja privada, que ocupava una bona part de la cala, i estava coberta de hamaques de vímet a la disposició dels clients. Era en aquella època un dels millors hotels de la Costa Brava sense cap dubte, i el meu pare va dirigir les seves cuines uns set o vuit anys, de fet, nomes els estius, per que als hiverns, l’hotel, es tancava com la practica totalitat dels negocis de hostaleria de tota la costa. De fet, tot això que us explico, de fet no ho vaig veure mai, per dins, per que nosaltres en arribar, entràvem per la part de darrere, a traves de la porta destinada a les mercaderies i el personal. Tot el gran glamour i luxe que presentava la seva façana, es desdibuixava totalment per l’altre costat. Recordo perfectament, fins i tot les olors, d’aquell carreró estret, ple de caixes, envasos i galledes d’escombraries escampats sense massa ordre per tot arreu. Un cop dins caminàvem per estrets passadissos fins trobar algú que avises al meu pare. En donava la sensació de haver entrat en una mena de fortalesa medieval, total la llum i alegria acolorida de la part destinada als clients, allà dins era tristor i estrenyor. Les parets eren grisenques, humites i cosides a cables i tubs; la llum era groguenca i escassa, i desapareixia de cop a l’entrada d’algunes cambres que trobàvem obertes al nostre camí. En aquells anys, l’hotel encara era força nou, pro tot i així, el sector destinat a fer-ho funcionar, el del personal, semblava vell, atrotinat. Feia fins i to, al menys a mi, una mica de por. Sobre tot, quan imaginava el dia a dia del meu pare, transitant per aquells sinistres passadissos.......
Tossa de Mar, estiu de 1972.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada