El vi a la cuina

El vi, element inseparable de la vida

El que el vi ha fet per crear coses de qualitat, per produir espurnes d’intel·ligència, per afinar els sentits i el gust, per evitar el ridícul, per suscitar l’amor, per enriquir la comprensió, per avivar la vida del  esperit, per fomentar la bondat, per enriquir la sensibilitat, és inenarrable per la seva mateixa desorbitada extensió. El vi constitueix un element que és inseparable de la vida .

Això explica Josep Pla al numero 36 de les seves obres completes,  “Per passar l’estona”.  Es fàcil dons entendre la importància que al nostre país dona hom al mon del vi. Els diferents vins i caves que es produeixen a qualsevol punt del nostre territori, se adapten perfectament a totes les circumstancies gastronòmiques i socials.  Tenim vins negres, blanc i rosats, per maridar amb peixos, verdures i carns, i també postres dolços, fruites i pastissos. Tenim un vi adequat  per cada plat i moment de l’àpat,  i dia  del calendari. Un vestit apropiat per cada festa.

I si el vi es indispensable de la vida,  per força aquesta importància ha de fer-se evident a la cuina. En aquest sentit el vi forma una part substancial del receptari, ja sigui com aromatitzant, o directament suc o fons de cocció. Així, tenim vins negres que donen cos i anima a sofregits,  salses i sucs de carn; guisats, estofats, saltats, o blancs que aromatitzen suquets de peix,  olles, arrossos i fideus. Altres vins donen entitat pròpia a salses de carn, verdures o bolets, i també els tenim que vesteixen fruites, préssecs, peres, prunes o pomes amb dolços i lluents vestits.  El maridatge dels vins comencen a la cuina, quant el foc fa la seva alquímia màgica i transforma els aromes propis del vi, en perfums mes complexos que incorporen els matisos dels aliments.  En aquest sentit, les lleis que controlen els maridatges a taula, aquelles que aconsellen o manen quins tipus de vins s’han de beure amb cada aliment, seran les mateixes a la cuina : vi negre per les carns vermelles, vi blanc pels peixos etc. En tot cas, no cal deixar-se intimidar per els formalismes acadèmics que d’altre banda,  cada vegada son mes flexibles i indeterminats. Sigueu lliures d’experimentar aquells maridatges que la vostre imaginació us determini. Es quelcom que estan fent els gran erudits dels vins a la restauració. Tal vegada no tingueu la seva preparació tècnica, la seva experiència, pro això si, sabeu allò que us agrada millor que ningú.