dijous, 1 de novembre de 2012

La carbassa de Jack of the Lantern






La carbassa és sens dubte el més humil dels vegetals comestibles. De fet, en temps no gaire llunyans  la seva presència implicava el fracàs, i quan un rebia carabasses, significava un examen suspès, o el que es pitjor, un desengany amorós. Els que tenim una certa edat, recordem amb simpatia la cèlebre carbassa Ruperta, del concurs televisiu per excel·lència, l'Un Dos Tres, que amb la seva alegre presència,  tractava d'endolcir el fracàs dels concursants que s'anaven a casa amb les mans buides. Fa temps que l'expressió "donar carabasses" és residual en el llenguatge quotidià, i la mala reputació de la carabassa no és la rao per el que es emprada com la més distintiva expressió del Hallowen,  a on una vegada buidada, i havent-li  practicat sengles forats que simulen ulls ferotges i terrorífic somriure,        s'il·lumina des de dins amb una espelma. Es tracta de la llegenda de Jack, l'astut granger irlandès que va aconseguir enganyar al diable - existeixen diferents versions del parany - perquè en morir, no arrossegués la seva ànima a l'infern. Quan finalment, com tothom, Jack va morir, no va ser admès en el cel, ja que sembla ser que el tipus,  va tenir una vida mes aviat pecaminosa, i com el diable li havia promès no emportar-se  la seva ànima, el pobre irlandès no tenia on anar i es lamentava,  que en la foscor de la mort, no podria trobar cap lloc on ficar-se  i el diable, burlant-se d'ell, li va llençar-li una brasa de l'infern que no s'apagaria mai. Jack,  va buidar un gran nap - que era el seu menjar favorit - i va posar dins  la flama. Amb aquesta mena de fanal, el pobre home, convertit llavors  en Jack of the Lantern (Jack la Llanterna) vaga eternament pel món buscant un lloc per descansar.

Des de molt antic, existia a la Gran Bretanya i Irlanda, la tradició de tallar fanals amb certs vegetals, sobretot naps i remolatxes, encara que la seva associació  amb la festa del Hallowen, no va arribar  fins a mitjans del segle XIX, i això no va succeir en les illes britàniques, sinó a Amèrica del Nord, on amb prou feines es conreaven naps i remolatxes, i si moltes carabasses, de manera que es van usar aquestes per elaborar els jack-o'-lantern que               il·luminen la festa del Hallowen,   també coneguda com Nit de Bruixes o Nit de Difunts, que prové de la tradició celta i esta emparentada amb la festivitat cristiana de Tots Sants. Aquesta festa és cada vegada més popular al nostre país, a causa de la gran influència del cinema i les sèries nord-americanes; i cada any,  en aquestes dates, torna un debat entre aquells que advoquen per seguir la tradició pròpia del país, de la castanyada, i els que troben gran diversió a participar en les diferents activitats que Hallowen proposa, com el famós "truc o tracte" - per cert mal traduït, ja que seria més bé "llaminadures o entremaliadura" - les festes de disfresses, la visita a llocs encantats, les lectures d'històries de terror, les mateixes bromes, o el visionat de pel·lícules de por. Per descomptat, com a festa, la castanyada no pot competir amb Hallowen  i tampoc té perquè fer-ho, ja que són perfectament compatibles. Primer, un bon sopar amb moniatos i castanyes,  i per descomptat, els panellets - que originalment eren ofrenes als difunts - i després, perquè no, a córrer pels carrers proposant tractes,  o a un ball de disfresses. Això si, amb la jack-o'-lantern encesa prop de la porta, no sigui el cas que se'ns coli  a casa el pobre Jack, buscant un racó per descansar. I amb l'interior de la carbassa, preparem una bona sopa.


Ens protegeix dels mals esperits, i ens  conforta la gana, que interessant és la humil carbassa!





Cap comentari:

Publica un comentari