A l’abril, xai de pasqua

Encara que avui en dia la carn de xai, es consumeix habitualment durant tot l'any, és en la Pasqua quan el seu consum adquireix certes connotacions de tradició. La veritat és que el xai és juntament amb el colom, probablement, l'animal amb més significat religiós. Tant jueus, com a cristians i musulmans, fan de ell veritable icona de tota mena de rituals teològics. El pobre xai, amb el seu posat  tranquil i innocent aspecte, és veritable símbol de submissió i és sacrificat contínuament pel bé del poble que desprès se’l menja. Per extensió, el terme el be de déu, designa la figura de Jesucrist, que al seu torn, sembla ser el pastor del ramat sencer. La religió,  juga també un paper important i definitori  en la gastronomia tradicional d’arreu, i la prohibició de carns com el porc o la vaca, per a musulmans i hindús, fan del xai la carn principal en nombrosos països del món. Criat per l'ésser humà des de fa més de 9000 anys, el xai, que és una ovella que no ha fet l’any - cosa que no tothom sap - forma part important de la cuina tradicional a tota la península ibèrica, sent preferit en segons quins territoris quan la seva grandària és més petita, mes jove;  en tot cas, el xai de llet, lechal,  que és quan encara no menja herba, sol ser el més apreciat. Espatlletes al forn, costelles a la brasa, cuixes farcides, platillos empordanesos:  la cuina del xai, pot ser en veritat, una experiència religiosa.

Brao de xai al vi negre amb verduretes 

Per a 4 persones.

4 braons de xai hermosos   (+ o - 450gr.)
1 l d'un bon vi negre, amb cos.
1 l de brou de carn
1 cabeça d'alls
1 ceba
2 pastanagues
1 nap
1 carbassó.
Llorer, oli d'oliva, sal i pebre.

ELABORACIÓ

En una cassola gruixuda i pesada,  sofregir els braons salpebrats amb un raig  d'oli d'oliva. Quan estiguin ben daurats, treure'ls de la cassola, i en el greix resultant, sofregir la ceba picada toscament i el cap d'alls partit per la meitat. Quan la ceba quedi ben  daurada, introduir de nou el xai i la fulla de llorer. Afegir el vi i deixar-lo reduir a foc viu fins que desaparegui l'alcohol. Després,  afegiu-hi el brou de carn, i feu bullir, amb la cassola tapada, lentament fins la perfecta cocció de la carn.

Mentre el xai cou, prepareu les verdures. Peleu pastanagues i naps, talleu-los  en quadrets regulars i coure’ls  en aigua bullint amb una mica de sal. Tallar també el carabassó, i incorporar a les verdures anteriors cinc minuts abans del final de la cocció. Refredar llavors totes les verdures en aigua freda amb gel, cloeu-les bé, i salteu-les amb una mica de mantega.

Cal coure els braons  fins que estiguin ben  tendres. Si en aquest moment la salsa ens sembla massa liquida, traiem la carn i reduïm la salsa fins al punt adequat, sedosa i lluenta, llavors incorporem les verduretes saltejades, bullim 5 minuts mes, i servim.