Agost
El fred conserva, la calor destrueix. Una sentència lapidària, plena de matisos, que il•lustra perfectament la necessitat de cuidar el nostre organisme, en aquests dies que la calor va més enllà dels límits raonables. És clar, el cos, amb la seva intuïció natural, ens ho demana; és el moment de variar la nostra alimentació, fer-la més lleugera,o el que és el mateix, menys calories, que aquestes, ja les posa el Sol, i molta més hidratació. Per això, el millor és incrementar la ingesta de verdures, hortalisses i fruites, que ens aportaran vitamines, minerals i fibres naturals en quantitat suficient, sobretot, si les consumim crues.
A la cuina tradicional catalana, les sopes o cremes fredes amb prou feines apareixen. La seva introducció, relativament recent, és a la cuina popular, sobretot amb l'aportació andalusa del gaspatxo en totes les seves variants; els alls blancs, i la clàssica crema de patates i porros, la cèlebre Vichyssoise francesa. Mas recents encara són les cremes de meló i d'altres fruites estiuenques, com la síndria, les maduixes o fins i tot les cireres.
Algunes d’aquestes receptes, son de caire popular, arribades directament de la cuina tradicional, del poble, moltes vegades d’origen camperol. I altres, en canvi, provenen de les cuines mes sofisticades de la restauració publica. El cas me evident, es el del gaspatxo de llobregant, també fet de vegades amb altres crustacis mes econòmics, com els llagostins, o a França, els crancs de riu. En tot cas, aquesta sopa freda andalusa, es posa el vestit de festa, de luxe i sibarita quant compte entre els seus ingredients, el cardenal del mar.
Consideracions nutricionals a banda, consells que es repeteixen any rere any en tots els mitjans de comunicació, el que està clar, és que poques coses vénen mes de gust menjar a l'estiu que una bona sopa o crema freda. Què seria de l'estiu sense un gazpachito fresc?!! A l'ombra d'un para-sol, vora el mar, per exemple.
UN GASPATXO DE LUXE.
El mes passat, una sangria, aquest, un gaspatxo. És el que té l'estiu.
GASPATXO SUAU AMB LLAGOSTINS I EL SEU ROIAL
Per a 5 persones:
El gaspatxo.
1 Cogombre
1 Pebrot vermell
1 Pebrot verd
1 Ceba tendra
750 gr. de Tomàquets madurs
2 Dents d'all
100gr de Molla de pa blanc
20 Llagostins (o gambes, escamarlans, llamàntol etc. ... Al gust)
150gr Oli d'oliva verge
1 Fulla de llorer
40gr Vinagre de Xerès
200 gr. Nata liquida.
Sal
El royal:
Surten aprox. 12 flameres de 125cc
1 Pebrot vermell escalivat
4 Tomàquets madurs escalivats
1 Ceba tendra escalivada
8 Ous
200 gr. Nata liquida
Elaboració:
Netejar i trossejar les verdures. Reservar uns trossets dels pebrots, la ceba tendra i el tomàquet. Picar a dauets aquests trossos i amanir-los amb sal, pebre, oli d'oliva i vinagre. Reservar per l'acabat final.
Picar la resta de les verdures en trossos grans i barrejar-los amb els alls, el pa, l'oli i el vinagre. Deixar-ho reposar tot almenys un parell d'hores. Peleu els 20 llagostins i coure'ls al punt en aigua bullint amb sal i una fulla de llorer. Escórrer els llagostins, reservar 500 cc de l'aigua de cocció i refredar-la també. Afegir l'aigua de cocció dels llagostins a les verdures del gaspatxo, i triturar-ho tot finament. L'ideal és un Thermomix o aparell semblant. Finalment, afegir la nata líquida, remenar bé, i rectificar de sal si fos necessari.
Per al royal, triturar les verdures escalivades juntament amb la meitat dels llagostins, els ous i la nata líquida. Salpebrar i omplir amb aquesta preparació les flameres prèviament untades amb mantega. Cuinar al bany maria al forn a 150 º. Una vegada cuites, refredar-les bé.
Servirem el gaspatxo en plats de sopa; disposant un roial al centre, el gaspatxo al voltant, i finalment, dos llagostins creuats sobre el roial, la picada de verdures reservades, una mica de julivert picat o porradell, i opcionalment, una línia de glaça de vinagre de Mòdena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada